Reconec que soc un simple ciclista amateur que com a gesta només pot dir que ha pujat dos cops a Cantoni amb bicicleta sense aixecar-se en cap moment del seient

En el moment d’escriure aquest article, a banda de la desgràcia del foc de les Gavarres, no es parla de res que faci més il·lusió que el començament i pas del Tour de França per Catalunya, en general, i per Osona, en particular. És tal la força, que tots els municipis per on passa han començat a protegir senyals, rotondes i tot allò que podria ser perillós per als ciclistes i s’han netejat i, en alguns casos, estirat capes de quitrà a carrers i trams de carretera. Llàstima que no passin per altres llocs que també convindria! Ja tenia raó aquell meu amic que no ha esquiat mai però que estava a favor que s’organitzessin les Olimpíades d’hivern amb cocapitalitat a Barcelona perquè, deia, ens farien una nova via de tren! Ai, si l’haguessin escoltat! Ara l’R3 seria una meravella i no la sorpresa negativa contínua en què s’ha convertit tota la xarxa de Rodalies!A diferència de la Copa Amèrica de Vela que Barcelona va forçar a organitzar només per a satisfacció de quatre persones molt riques i d’esquena a la població, el Tour, la volta ciclista per excel·lència, amb permís del Giro d’Itàlia, no només els polítics han aconseguit que comenci en territori català i hi passi tres dies sinó que ha desfermat una autèntica passió, no sols dels creients i practicants de l’esport de les dues rodes pedalant, sinó també de la resta de la població. Conec molta gent que haurà sortit per veure passar la serp multicolor prop de casa seva i d’altra que no haurà dubtat a desplaçar-se uns quants quilòmetres per ocupar vorades i cunetes. “No ho veuré mai més”, diuen els cinquantins. D’altres ho veuen com que ens visita un espectacle i ens passa per casa, què més que treure-hi el nas! Que és tot un esdeveniment ho demostra la gran quantitat de voluntaris que s’hi han apuntat per ajudar en el que calgui!Quan hi havia poques ofertes televisives –ara n’hi ha però la quantitat no és qualitat– a principis de juliol era típic, a la sobretaula, veure els finals d’etapa del Tour. Sí, ja ho sé, també es televisaven els finals d’etapa de la Vuelta, però la cursa francesa era la reina. Molts de la meva generació no es poden oblidar de campions com Bernard Hinault o Miguel Induráin. Si anaves a fer el cafè als bars, havent dinat, la televisió, sens dubte, donava el Tour i tothom enganxat, mirant-se’l directament assegut o dret, o mirant-se’l de reüll mentre jugaven a la manilla o al dòmino... Ah!, i quan es barrejaven les fitxes, tothom tocava l’ase! Però no només als bars, a les cases particulars el televisor estava encès i s’hi veien els finals d’etapa, sobretot els que acabaven a dalt d’una muntanya que encara no sabem com es pot pujar d’aquella manera!Reconec que soc un simple ciclista amateur que com a gesta només pot dir que ha pujat dos cops a Cantoni amb bicicleta sense aixecar-se en cap moment del seient. Pocs records tinc de cap cursa ciclista que hagi aixecat tanta expectació com el Tour d’enguany. Potser, una vegada quan jo era petit i encara anava a estudi als capellans, a la cruïlla per anar a Manlleu, recordo que hi havia una febrada general que es va contagiar a la canalla i que ens vam abocar al pati a veure passar un campió mundial, Eddy Merckx. Jo tenia, fins i tot, un pòster d’ell penjat a casa. No era un Tour, deuria ser la Setmana Catalana de Ciclisme, de la qual encara hi ha records gràfics de l’any 1975, amb l’última etapa que sortia de Roda de Ter i acabava a Malgrat de Mar; va guanyar el basc Perurena, però en Merckx va guanyar la general. Ara ens visita i passa de llarg el Tour i m’ho ha fet recordar!Quan hom llegeixi aquest article, tot haurà passat i la cursa serà ja dins del seu estat natural, França. Per aquí, queda l’efemèride. Algú explicarà, un dia, que va veure passar per davant de casa Tadej Pogacar o Jonas Vingegaard, per citar-ne dos dels bons. Jo, per exemple, segurament ho faré!

Reconec que soc un simple ciclista amateur que com a gesta només pot dir que ha pujat dos cops a Cantoni amb bicicleta sense aixecar-se en cap moment del seient

Tournada