Transició energètica i territori
Per què relacionar la transició energètica amb el territori?
Doncs perquè l’obtenció de les energies renovables requereix importants superfícies per captar la radiació solar i les seves derivades (vents, pluges): això és evident amb l’energia solar tèrmica, la fotovoltaica o la biomassa, però també ho és amb l’aigua d’una conca que mou les turbines hidroelèctriques o amb aerogeneradors adequadament separats per evitar les ombres de vent entre ells. Amb els fòssils la captació no és necessària, ja es va produir fa centenars de milions d’anys.
Per cada hectàrea dedicada avui dia a instal·lacions energètiques (mines, pous, transport, refineries, centrals elèctriques, línies elèctriques) caldrà destinar unes 80 hectàrees en el futur sistema renovable. Fent uns estalvis del 20% respecte als usos energètics actuals (cosa perfectament factible sense pèrdua de qualitat de vida), a Catalunya caldran unes 85.000 hectàrees de sistemes energètics renovables, 21.000 d’elles sobre àrees artificialitzades (zones urbanes, infraestructures, abocadors o pedreres clausurades) i 64.000 més sobre sòls rústecs, tot prioritzant els terrenys de menys valor agrari, forestal, ecosistèmic o paisatgístic.
Tot i ser elevades, aquestes xifres són assumibles: 2,65% de la superfície del país, d’elles el 2% sobre sòls rústecs. Com a referència, l’agricultura ocupa el 25% del territori català i les àrees artificialitzades el 6,5%. Catalunya és un país molt poblat, amb 7,8 milions d’habitants en 32.100 km2 i una densitat de 240 habitants per km2; a més, l’orografia és complexa de manera que la meitat del territori té pendents de més del 20%.
Alhora, l’ocupació és molt desequilibrada: l’Àrea Metropolitana de Barcelona acull 4,9 milions d’habitants en el 7,3% del territori i, en l’altre extrem, el 8% de la població viu en més del 60% del territori. Osona pertany a un conjunt de comarques amb una relació entre població i territori més equilibrada, si bé en el seu interior també hi ha desequilibris.
A mesura que avanci el declivi dels fòssils i s’impulsi la transició energètica, l’Àrea Metropolitana de Barcelona no disposarà de superfície suficient per cobrir les seves necessitats energètiques, mentre que les comarques més despoblades disposen de molt territori però la població és escassa i envellida. El problema de la transició energètica és, doncs, un problema del conjunt del país que cal abordar amb coneixement de causa, diàleg i amb voluntat de reequilibri. Aquest és l’objectiu del projecte Transició Energètica i Transitori (TEiT) impulsat per CMES en col·laboració, fins ara, amb sis centres d’estudis locals, entre ells el Patronat d’Estudis Osonencs.
El passat dissabte dia 18 de febrer, coincidint amb la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible, va tenir lloc al Sucre de Vic una reunió dels representants de CMES i dels sis centres per avaluar de forma conjunta l’experiència de les dues edicions del projecte TEiT. La primera, del 2021, va ser coorganitzada amb el Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL); la segona, del 2022, s’ha coorganitzat amb el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), el Centre d’Estudis Selvatans (CES) i el Patronat d’Estudis Osonencs (PEO) amb la col·laboració de l’Agència Local d’Energia d’Osona.
A la vista dels bons resultats sobre el coneixement mutu de les diferents realitats i en la confluència sobre criteris d’actuació, en els propers anys es preveu estendre el projecte a nous territoris.