Transició justa cap a l’Agenda 2030
Les persones que treballem en la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible sabem la dificultat que suposa que el conjunt de cada organització tingui una visió integral dels 17 ODS. Normalment, ens centrem en aquells temes que són del nostre interès, que controlem o que estan sota la nostra responsabilitat i correm el risc de descurar la resta. No hi ha dubte que l’Agenda 2030 només tindrà èxit si som capaços d’aconseguir les metes en tots els objectius, però sovint quan avancem en un objectiu podem provocar un efecte indesitjat en un altre. D’aquí la importància de tractar-los de manera integral. Ja ningú discuteix que és imprescindible que la nostra societat faci un canvi cap a un desenvolupament més sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental, però per arribar aquí amb garanties és imprescindible una transició justa per al conjunt de la societat.
Sense cap dubte els ODS i l’Agenda 2030, deixant de banda els casos de màrqueting, han suposat un revulsiu per a les administracions, per a les empreses i per a les organitzacions, però cal preguntar-se si també ho està sent per a les persones i per a la població en general.
En el nostre primer món sovint menyspreem el valor que per a nosaltres poden tenir alguns d’aquests ODS, però les cicatrius de la crisi econòmica de 2008, la pandèmia i la invasió russa a Ucraïna ens han de fer reaccionar i conscienciar-nos que accelerar l’Agenda 2030 és més necessari que mai. Per a qui tingui dubtes, a Catalunya un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social (AROPE 2020), les cues de la fam ens recorden que la desigualtat és molt present en la nostra societat.
A Catalunya hi ha més de 170.000 persones beneficiàries de la renda garantida de la ciutadania i més de 65.000 de l’ingrés mínim vital, amb retards imperdonables en la tramitació de milers d’expedients. L’afebliment d’uns serveis públics infrafinançats durant anys com la sanitat, l’educació o els serveis socials posen en risc l’estat del benestar i el compliment de l’Agenda 2030 i ens obliguen a preguntar-nos si estem preparats per als reptes futurs.
La igualtat de gènere continua sent una assignatura pendent per a la nostra societat, forjada en un patriarcat que ens impedeix veure amb claredat les causes reals d’aquestes desigualtats tan manifestes. No hi haurà sostenibilitat sense fer un ús racional de l’aigua i altres recursos naturals respectant els ecosistemes. I és imprescindible un canvi de model productiu cap a la innovació, la digitalització i la circularitat, que generi treball digne.
L’energia és avui més que mai el rellotge que marca els temps de la societat. L’excés de burocràcia i la falta de consens, de normativa adient i d’inversions econòmiques en renovables, fan que les fòssils continuïn marcant les pautes i els preus que la nostra societat ha de pagar per continuar funcionant, generant cada vegada més situacions de pobresa energètica. A més, aquesta factura també la paga el medi ambient, amb danys irreparables i irreversibles causants del canvi climàtic amb unes conseqüències impredictibles.
La Unió General de Treballadores i Treballadors situem en el centre el treball digne i el creixement econòmic sostenible, però amb una visió holística, fent dels objectius de desenvolupament sostenible els nostres objectius de desenvolupament sindical. Cal formar les persones per afrontar el nou model productiu que ha de generar ocupació de qualitat. Aquesta és la millor garantia per acabar amb les desigualtats de la nostra societat, empoderant la ciutadania per fer un consum conscient i responsable. La pobresa i la necessitat aboquen a la supervivència, i en aquestes circumstàncies és complicat pensar en elements de sostenibilitat. En aquest moment, tenir una ocupació pública o treballar per a un contracte públic tampoc és garantia d’estabilitat ni de condicions de treball dignes. Per això és necessari reforçar el paper estratègic de la contractació pública amb clàusules socials, laborals i mediambientals, i reforçar els serveis públics posant en el centre tant les persones usuàries com els treballadors i treballadores.
En definitiva, ara més que mai és imprescindible impulsar l’Agenda 2030 amb una visió integral i sota criteris de transició justa, que equilibrin les cinc P –planet, people, prosperity, peace i partnership– per construir una societat més resilient, equitativa, justa i sostenible.