Transport públic, Elisava i el poeta confinat
Dilluns, 2. L’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter comença la setmana amb 18 dels seus 20 grups en aïllament preventiu. Educació confirma que el brot es va originar al transport escolar, per un cas peculiar amb molta càrrega viral. Davant d’això és lògic que sorgeixin dubtes sobre la seguretat del transport públic, no només escolar, quan arriba a una ocupació alta. Les imatges de col·lapse a Rodalies o al metro, per posar un parell de casos, han estat de les més contradictòries amb la recomanació general de mantenir distàncies i vigilar amb els espais tancats. Segur que la solució no és tan simple com dir que cal augmentar freqüències perquè a vegades no hi ha prou combois, vies o conductors. Caldria, en tot cas, que això s’expliqués més clar, i que es busquin alternatives, com entrades més esglaonades a centres educatius o de treball. Altrament, passa el que ja està passant: que veiem massa contradiccions entre allò que se’ns demana i la realitat.
Dimecres, 4. El cop d’efecte que dona la UVic-UCC amb la incorporació d’Elisava és notable. Un centre de prestigi indiscutible en el seu àmbit, ubicat a Barcelona, que ha optat per vincular-se a una universitat de fora de la capital. L’operació és un win-win, tothom hi guanya. Elisava assoleix un estatus diferencial de facultat universitària –no de centre adscrit, que d’aquests n’hi ha més– i la UVic-UCC posa un peu a Barcelona amb pas ferm, una vella aspiració. A més, guanya pes específic en el conjunt del sistema català, just en el moment en què està negociant el nou contracte programa amb la Generalitat. Estratègicament, és el pas més important des de la federació amb Manresa i la posada en marxa de la Facultat de Medicina.
Dijous, 5. Demà comencen les Jornades Miquel Martí i Pol. Sovint em pregunto què hauria dit el poeta de la situació que vivim, ell que va passar bona part de la seva vida en un confinament físic obligat, mentre el pensament i la paraula volaven lliures. El trobem a faltar