La sala de plens del Consell Comarcal d’Osona va reunir el 9 i el 10 d’aquest mes d’octubre una trentena […]

La sala de plens del Consell Comarcal d’Osona va reunir el 9 i el 10 d’aquest mes d’octubre una trentena d’aportacions de professionals de les humanitats vinguts d’universitats, centres d’investigació i d’ensenyament de Catalunya, de les Illes, de València, així com d’altres centres europeus, com ara d’Itàlia; tots amb la voluntat de presentar els seus treballs sobre un tema en comú. En aquesta ocasió era El demà. Totes aquestes aportacions, amb el corresponent debat, anaven emmarcades per un parell de lliçons. La primera, a càrrec de la professora Núria Terribas, directora de la Fundació Grífols i de la càtedra d’Ètica de la UVic-UCC, i la segona, pel filòsof Josep Ramoneda, president del Grup 62. El valor afegit que aporten els Col·loquis de Vic respecte a alguns congressos, jornades científiques o trobades d’investigadors és la seva voluntat de debatre els continguts. Aquest va ser un dels pilars fonamentals que va moure, ara fa 30 anys, el president del Consell Comarcal d’Osona, l’alcalde de Vic, el president de la Societat Catalana de Filosofia (IEC) i el rector de la Universitat de Vic per reunir professionals de les humanitats per debatre –sobretot, debatre– problemes vius en la nostra actualitat. És per això que el primer tema de debat va ser La ciutat. Es tractava d’ubicar el marc dels debats que s’iniciaven i de circumscriure les problemàtiques en les persones i en les seves relacions socials. Establert el context, s’obria així un bloc de temàtiques particulars per als anys següents, com ara La llei, La cultura, La història, La política, El dret, L’Estat, El calendari; matèries, totes elles, que concreten, condicionen, regulen o possibiliten la vida de les persones en la ciutat. Calia situar-ho, també, dins de la pròpia identitat, a partir de La modernitat i dins la multiplicitat de facetes que ens dona el fet de pertànyer a Europa. Amb tot aquest bagatge, els debats s’han anat concretant en allò que tenen de relació humana les interaccions de les persones en aquests contextos i en àmbits tan diversos com poden ser La natura, La salut, L’economia, L’educació o La llengua. S’han abordat les arrels de problemes que, pel que tenen d’essencials, condicionen d’una manera o altra els ordres més importants de la nostra vida i de les relacions que establim entre nosaltres; són qüestions tan importants i de tanta actualitat com ara La guerra, La pobresa i La mort. Precisament per poder atendre amb tota la complexitat les arrels de les temàtiques assenyalades no podíem desatendre La poesia, La bellesa, La imatge, La memòria, La tradició, La festa, El teatre, El diàleg, L’amistat i La música. Ja he assenyalat que un dels fonaments sobre el qual ara fa 30 anys es construïren els Col·loquis de Vic va ser el debat de les aportacions. Un segon pilar va ser l’espai. Des de l’inici, i donat que no es pretenia arribar a aquelles sessions multitudinàries que impossibiliten tot tipus de debat i que, en conseqüència, esdevenen monòlegs d’especialistes, es va optar per un espai on tots els assistents es poguessin veure cara a cara i que tots ells disposessin dels mitjans oportuns per fer-se escoltar. S’acabava d’inaugurar la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona, amb les pintures excel·lents de Josep Vernis, que sota el títol de L’ordre i el caos dibuixen un espai tan proper als assistents que agomboien i acoloreixen tota paraula que s’hi pronunciï. La proximitat entre els assistents i els colors terrosos, els blaus i vermellosos d’en Vernis ens han acompanyat des de llavors. A més de cada un dels participants, la permanència l’han donada també les entitats que al llarg d’aquests tres decennis han aportat tot tipus de recursos per fer possibles els debats. En aquest aspecte cal destacar les associacions de professionals de la filosofia que tenen el català com a llengua pròpia, com són l’Associació Filosòfica de les Illes Balears (AFIB) i la Societat de Filosofia del País Valencià (SFPV). A més d’aquestes entitats de professionals hi aporten un valor ben específic la Universitat de Barcelona, el Patronat d’Estudis Osonencs i el Col·legi Sant Miquel dels Sants. Les aportacions de cada una de les 30 sessions es recullen en un llibre, que es lliura als assistents a l’inici del Col·loqui següent. Així doncs, s’han publicat un total de 29 volums (el trentè comença ara el procés d’edició), que junts ocupen més de sis mil pàgines. Contenen 538 comunicacions breus i un centenar de lliçons especialitzades segons les temàtiques que s’hi tracten. La portada de cada un d’aquests volums s’il·lustra amb una fotografia: pràcticament totes són d’Antoni Bover; el conjunt constitueix una referència plàstica d’aquest artista osonenc. A l’interior, les fotografies de Xesco Jiménez, Xavier Roviró i Josep Roviró acompanyen els textos. Vistos en clau de país i des de la perspectiva d’aquests 30 anys que ara festegem els Col·loquis de Vic aporten un valor afegit en tres nivells: (1) El conreu de la reflexió i del debat com a exercici actiu de ciutadania. Entenen la ciutat com a lloc de convivència, anàlisi i gestió dels conflictes. (2) L’arrelament al territori com a expressió pròpia. I (3) La relació amb tots els àmbits de professionals que entenen que no pot haver-hi debat possible com a ciutadans lliures i responsables dels problemes sense tenir present l’exercici actiu de la ciutadania.

La sala de plens del Consell Comarcal d’Osona va reunir el 9 i el 10 d’aquest mes d’octubre una trentena […]

Trenta anys de Col·loquis de Vic