Si una imatge val més que mil paraules, potser amb tres n’hi ha prou per explicar un mes d’actualitat

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Això, però, és difícil de fer si el que es pretén és fer un article. De totes maneres, estaria bé intentar-ho, malgrat que sigui una empresa difícil perquè es tracta d’escriure lletres i no publicar un vídeo o una fotografia. Però, diuen, de més verdes en maduren! Provem-ho! Així doncs, si hagués d’escriure fent un resum del que ha passat durant aquest mes de setembre i principis d’octubre, podríem resumir-ho amb tres imatges. Per què tres? Doncs perquè tres és un número al qual tenim un afecte especial: de bessones famoses n’hi ha tres, de reis d’Orient n’hi ha tres, la Santíssima Trinitat també són tres… i les coses es poden fer en un tres i no res! La primera imatge que trio és la de veure materialitzat el que diu el parenostre, l’oració per excel·lència dels cristians, l’oració que Jesús va ensenyar als seus apòstols per posar-se en contacte amb el Pare Etern. Efectivament, a finals de setembre d’enguany hem pogut veure que la primera frase d’aquesta pregària, “Pare Nostre que estàs en el Cel”, es feia realitat. D’acord, no era el “Pare Nostre” entès com a Déu sinó el seu màxim representant a la Terra, és a dir, el sant pare. S’ha fet viral la imatge del papa Lleó XIV parlant distesament amb els pilots de la cabina de l’avió en la seva visita a França. Era al cel i era el sant pare. Ja sé que els caps d’estat del Vaticà fan molt viatges internacionals amb avió, però aquesta departint amigablement amb els pilots tenia, permeteu-m’ho, el seu què. Ja hi ha qui a partir de la imatge n’ha extret altres lectures, com per exemple que acceptés tranquil·lament que un dels pilots de l’aeronau sigui una dona i, en canvi, encara no s’accepti que qui pugui pilotar una parròquia, un bisbat o un papat també ho sigui. Això ja és una altra cosa. La segona ha estat la tornada de gent a les places, no a jugar a palet o a futbol improvisat, sinó a protestar per aconseguir un món millor. No només queda aquesta com una de les imatges del mes, sinó que suposa la mobilització, de cop i sobtadament, d’una gent que no s’ha pas de ser gaire politòleg de capçalera per saber que no és perillosa de votar la dreta, i menys l’extrema dreta. És a dir, per la badada monumental d’uns que ens venen primer que són tan indispensables que els deixen escriure uns reials decrets però tot d’una se’n desdiuen resulta que han donat oxigen al líder socialista, a qui volien castigar precisament no votant els seus reials decrets. I ara aquest líder que tenia les de perdre, potser, pot refer-se i donar la volta a les enquestes, ja sigui sumant vots d’uns votants de l’esquerra o apel·lant al tan desitjat i poderós vot útil. I la campanya electoral dels comicis generals ja no anirà sobre si el president sortint ho ha fet bé o no, sinó com algú pot parlar de res més que no sigui el tema estrella de l’habitatge. Aquesta imatge n’ha tingut una altra el matí de dilluns que la complementa: la convocatòria electoral per al proper 29 de novembre de 2026. Lligat amb la primera imatge, va i per aquesta data resulta que és Sant Saturní, primer bisbe de Tolosa (França)! I si n’hi ha dues, per què no una altra? La tercera imatge que m’ha impressionat és una de velada, una no imatge. “Se’ns han velat les fotos” era una expressió de quan jo era molt més jove que ara, quan les fotografies no eren digitals sinó amb càmera. Llavors les fotos es duien a revelar en una botiga i al cap d’uns dies et tornaven el rodet amb una colla de fotos impreses i uns negatius. Algunes fotos, però, podien ser velades, que no es veiés res per excés de llum i sortien negres. Era un fracàs. La imatge velada de finals de setembre i principis d’octubre ha estat, i és, que no hi ha hagut cap partit de futbol de Primera Divisió. Insuportable! Depressiu! Enyoradís! Negatiu!

Si una imatge val més que mil paraules, potser amb tres n’hi ha prou per explicar un mes d’actualitat

Tres imatges