El triomf al MMVV és la culminació d’un estiu que li ha anat més que bé. Dan Peralbo, per mèrits propis, ja juga a la primera divisió musical del país

Divendres, 18.

Em fa feliç veure la plaça Major plena i vibrant en el concert de Dan Peralbo i El Comboi. No ens n’amagarem: em declaro fan del torellonenc. I el triomf al MMVV és la culminació d’un estiu que li ha anat més que bé. Dan Peralbo, per mèrits propis, ja juga a la primera divisió musical del país.

Dissabte, 19.

Isaac Peraire, a més d’alcalde de Prats de Lluçanès, va ser una persona rellevant en l’estructura d’ERC, en què va ocupar càrrecs diversos, entre els quals el de secretari d’organització. A la seva casa pairal, al Soler de n’Hug, s’hi va coure el pacte de govern entre Junts i ERC, l’any 2021. Aquest dissabte s’ha donat a conèixer el dictamen del partit sobre les operacions de falsa bandera que van tenir com a objectiu, entre d’altres, la família Maragall. Les culpes van recaure en Sergi Sabrià i Marc Colomer. En dues piulades, Peraire va parlar d’“òrgans a mida i direccions porugues amb rancor salvatge” i va apuntar directament a Oriol Junqueras. Contundent. Ningú no li ha respost, si més no que jo sàpiga.

Dilluns, 21.

Comença el diàleg entre tots els agents del món de l’educació que lidera el ripollès Joan Manuel del Pozo des del Consell d’Educació de Catalunya. El passat mes de juny, en una entrevista a EL 9 TV, deia: “Ens hem de convocar tots, establir ponts de diàleg de tothom amb tothom, partint també d’una mena de principi que seria semblant al principi de presumpció d’innocència; en aquest cas, el principi de presumpció de bona fe.” I així comença el camí per arribar a un consens que no serà gens fàcil quan encara hi ha bona part dels docents revoltats, com es va veure en la vaga del primer dia de curs. Però si hi ha algú que pot aconseguir aquest objectiu, és Del Pozo. Va tenir poc temps per demostrar la seva vàlua com a conseller d’Educació en el govern Montilla, i molta gent en el món educatiu ho va lamentar. La situació de l’educació a Catalunya ha empitjorat des de llavors, i algú ha pensat –amb bon criteri– que ell era la persona indicada per a aquest moment crític.