Tres notícies
L’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic és segurament una de les notícies que tots els qui la vam viure portem clavada ben endins. A mi em va despertar la vocació pel periodisme, les ganes d’explicar al món la barbàrie i el sense sentit d’una acció terrorista que va provocar la mort de nens i nenes innocents mentre jugaven al pati del que era casa seva.
Una altra notícia que em va marcar va ser la resolució del cas del segrest de Maria Àngels Feliu. Descobrir que la farmacèutica d’Olot havia estat retinguda durant 492 dies al soterrani d’una casa adossada de Sant Pere de Torelló i posar rostre als seus carcellers va ser colpidor. Jo acabava la carrera i estava a punt d’entrar a una entrevista per aconseguir una feina estable, de prestigi i, segurament, ben remunerada –no tenia a veure amb el periodisme, és clar– quan vaig rebre la trucada d’un periodista de La Vanguardia perquè anés ràpidament a Sant Pere: hi havia hagut una detenció. Va ser un senyal. No em vaig ni excusar; vaig sortir corrents.
La tercera notícia que més m’ha marcat és l’entrevista pòstuma a Josep Aparicio explicant la seva decisió d’acollir-se a l’eutanàsia per posar fi al patiment provocat per la seva malaltia. Ell i Teresa Martí van confiar en EL 9 NOU per explicar el seu cas i ajudar altres persones que algun dia es puguin trobar en una situació similar. És segurament l’entrevista que he fet que ha tingut més repercussió i, alhora, la que més m’ha commogut personalment. Molts lectors van agrair la valentia d’EL 9 NOU de dedicar la portada a una entrevista d’una persona que havia decidit acollir-se a l’eutanàsia. Divendres passat vam tancar el cercle amb l’entrega a Teresa Martí del Premi Osonenc de l’Any. La flama d’en Josep continua viva a través de la lluita de la Teresa per ajudar altres persones a garantir el dret de viure el final de la seva vida amb dignitat.