Els joves que vam créixer durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle passat teníem una relació amb els telèfons molt diferent que l’actual. Pràcticament tots eren fixos, excepte els de les pel·lícules d’espies que portaven a dins del cotxe i per algun miracle encara sense explicar trobaven sempre línia amb l’interlocutor de torn. A casa no va ser fins abans de marxar al servei militar que no en vam instal·lar un. En aquella època eren habituals les trucades de broma de l’estil “és…