Els forts actuen segons la seva voluntat i els febles a patir-ne les conseqüències

Faula d’Isop (s.VI abans de Crist): “Mirava un llop a un xai que bevia en un rierol i va buscar un pretext per a menjar-se’l. Tot i que ell estava més amunt en el curs del riu, el va acusar d’embrutar-li l’aigua. I el xai li va respondre: ‘no pot ser perquè només bec aigua amb la punta dels llavis i estic més avall que tu’. El llop se n’empescà una altra i li digué que l’any anterior havia injuriat els seus pares. I el xai li respongué: ‘però si llavors jo ni tan sols no havia nascut’. Llavors el llop va dir: ‘Ja veig que et justifiques molt bé, però no per això et deixaré marxar, sinó que seràs el meu sopar”.

Al gener, a la missa de la parròquia de Tona, el rector Josep Molist recordà la faula d’Isop. No atribuí a ningú el paper de llop, però atès el moment polític mundial no em va ser difícil referenciar-lo a Trump. Un Trump que s’havia empescat l’excusa del narcotràfic per agafar el dictador Maduro de Veneçuela, si bé el que l’interessa és el petroli, no el canvi de règim dictatorial que continua. I després amenaçà Grenlàndia amb el pretext fals que sinó l’ocuparan Rússia o la Xina, però el que li interessa no és la defensa de l’illa sinó els minerals crítics que conté. Una actitud de llop que agrada a Putin, perquè li reforça la seva excusa per annexionar-se no una part d’Ucraïna, sinó tota: ja va començar amb Crimea (2014). Per a Putin el pretext és que si no caurà a mans de l’OTAN.

Lamentablement, al llop qualsevol excusa o pretext li va bé contra el dèbil. Lamentablement, la història de la humanitat és una lluita constant: al principi a cops de bastons i a pedregades –Jonathan Hoslag, Tres mil años de guerra y paz: només 3.000?- i avui amb armes tan terribles que poden acabar amb la humanitat, les que té Rússia i encara més les dels EUA, sense descomptar altres estats com la Xina. Fins i tot a Corea del Nord, on la gent mal viu, però el dictador llueix la possessió de bombes atòmiques.

El discurs de Trump a Davos del dia 21 de gener fou un clar exemple de prepotència i petulància sense cap consideració a les normes internacionals vigents des de després de la II Guerra Mundial. Els forts actuen segons la seva voluntat i els febles a patir-ne les conseqüències. Ho va ratificar el secretari de Comerç, Howard Lutnick: “No hem vingut a Davos a mantenir l’statu quo sinó a confrontar-lo, i per deixar clar a nivell mundial que Donald Trump és el nou xerif.”

Qui fa més por, Trump o Putin? Ara guanya en Trump, de qui la seva neboda Mary Trump, psicòloga, va escriure: “Les patologies de Donald Trump són tan complexes i els seus comportaments sovint tan inexplicables, que establir un diagnòstic complet requeriria tot un seguit de proves psicològiques i neurofísiques que no voldrà passar mai. El seu ego ha estat i és una barrera fràgil i inadequada entre ell i el món real. No té cap principi. Avalua els altres solament en termes monetaris… Ha fet de l’engany la seva manera de viure”.

I Putin? Banya baix, recorda el joc sota mà propi dels organismes d’espionatge, de la KGB. Es troba acusat de crims de guerra amb ordre de detenció internacional. I què! A Rússia aplica la censura de les dictadures sobre els mitjans de comunicació i contra els opositors, que són empresonats o assassinats, i les organitzacions internacionals són menystingudes, igual que els petits estats veïns, com Geòrgia o Armènia o Moldàvia. Per aquest motiu els països bàltics es van afanyar a incorporar-se a l’OTAN, per sentir-se protegits contra una temuda nova invasió russa. Sí. No hi ha tanta diferència entre Trump i Putin. I val la pena conèixer les relacions dels “homes de Putin” amb Trump, i com aquells el van salvar del seu endeutament econòmic. Sí, els russos. Properament ho exposaré. I també la guerra de l’Iran, on s’han trobat uns quants llops.