L’Espanya que coneixem se situa com el tercer país més turístic del món. Ja em diran si això no fa pensar

Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la situació del món enguany, referent a aquest fenomen turístic, se’ns parlava que s’havien desplaçat 1.500 milions de persones, i que la majoria s’havia concentrat en un indret que ocupa menys del 5% de la superfície de la Terra. Un creixement desmesurat que està generant, en les zones turístiques ocupades, molta preocupació i fins i tot, segons apunten els analistes, reaccions hostils.

La saturació d’espais turístics ha creat problemes greus que mai no es van pensar o preveure per a les seves infraestructures, com ara una dependència econòmica excessiva, la contaminació que generen els transatlàntics gegantins i l’accelerat trànsit d’avions de passatgers, el consum desmesurat d’aigua en un temps de carestia, l’escassetat i l’encariment dels habitatges de lloguer per als veïns. Es tracta d’un model de societat que provoca una gran divisió entre la ciutadania, perquè uns operadors turístics s’enriqueixen mentre que els contractes temporals habituals d’aquest sector resulten del tot insuficients per als treballadors per poder viure de manera digna.

L’Espanya que coneixem se situa com el tercer país més turístic del món. Ja em diran si això no fa pensar. Recordem –els que ja som grans– que el franquisme considerava el turisme com el seu motor econòmic per al desenvolupament del país. I en feia propaganda a escala internacional com una forma de promoció perquè s’acceptés el règim. A més, introduïa una propaganda festiva del país, insistint en la imatge monocultural de panderetes i sevillanes, com si tot l’Estat espanyol fos això, en detriment de la resta de la diversitat cultural de què es nodria el país. Diversitat que mai no va reconèixer. El turisme que coneixem –com assenyalen els analistes– sol transformar la natura i privatitzar els espais públics. Hi ha ciutats on el flux de visitants supera la població de residents. Mentrestant, els governs de les ciutats, davant de tals novetats imprevistes, estan donant solucions a mitges per regularitzar el problema que se’ls planteja i ho justifiquen amb l’argument de la necessitat d’ocupació.

Un comentarista ha assenyalat que, segons dades de l’Idescat, l’exemple que es desprenia de Lloret de Mar, a causa de la seva massificació turística, esdevenia com un dels municipis més pobres de Catalunya. Per altra banda, posava en relleu que tant Rupit Osona com Siurana (Priorat) havien declinat formar part de la llista dels “Pobles més bonics d’Espanya” per por d’haver de patir una invasió per a la qual, asseguraven, no estan preparats.