El turisme desbocat ha comportat un augment del preu de l’habitatge i l’expulsió dels ciutadans dels barris on han viscut sempre

Dissabte feia el turista per Girona –visita a un museu, dinar i tarda de botigues– quan em vaig trobar de cara amb una turba d’unes 400 persones amb pancartes i crits contra el turisme: “Fora turistes dels nostres barris!”. Per uns segons vaig dubtar entre posar-me a córrer com si fos un delinqüent o, com finalment vaig decidir, posar-me de perfil i fer veure que aquell dia era un gironí més. A Barcelona, on també es va fer el mateix dia una altra protesta contra el turisme massiu, els turistes no van tenir la mateixa sort i van viure escenes impactants de manifestants increpant-los. Alguns d’aquests pobres turistes eren famílies que estaven menjant tranquil·lament en un restaurant.

El turisme desbocat ha comportat un augment del preu de l’habitatge i l’expulsió dels ciutadans dels barris on han viscut sempre. Els comerços d’aquestes zones han mutat i estan orientats exclusivament a aquests turistes en detriment del comerç local i tradicional de tota la vida. El turisme es fonamenta amb mà d’obra barata, amb salaris gairebé un 40% per sota d’altres sectors com la indústria. Representa el 12% del PIB i el 13% de l’ocupació. Però com diu Josep Burgaya a Homo movens (El Viejo Topo, 2024), el turisme sostenible és un oxímoron, una contradicció, perquè la lògica de qualsevol destí turístic és batre rècords de visitants any a any. La turismofòbia, segons ell, només ha fet que començar. El dia que la creixent classe mitjana de la Xina i l’Índia es bolquin al turisme massiu ens podem calçar.

La gran pregunta és si tots els que van sortir a protestar són conseqüents en el seu dia a dia i aquest estiu no agafaran un vol d’avió barat, un pis turístic al centre d’una gran capital i ompliran els carrers comercials d’alguna ciutat d’aquest món turistificat.