Un altre Mercat del Ram
La darrera edició del Mercat del Ram de Vic ha estat diferent per a alguns, decebedora per a la majoria i poc atractiva en general. Si tenim en compte els dos elements essencials que justificaven la convocatòria podem entendre algunes coses. El Mercat del Ram de Vic era la festa de primavera d’una societat molt diferent de l’actual. Els hiverns els passaven a la vora del foc o al costat de l’estufa, o al voltant del braser, les calefaccions eren privilegis d’uns pocs. Els caps de setmana no existien, les jornades laborals anaven de dilluns a dissabte i el diumenge descansaven només aquells que no havien d’atendre les tasques imprescindibles. Era complicat anar de poble a poble, les comunicacions es feien en mitjans precaris, per uns camins que encara havien d’esperar anys a convertir-se en carreteres, i tot plegat en un context de relació social diferent del d’avui. Aleshores el Mercat del Ram esdevenia un atractiu imprescindible.
Els elements que donen nom al mercat, el ram o la palma han quedat enrere. Cada vegada s’ofereixen i es venen menys palmes i menys palmons; el sentit religiós del Diumenge de Rams no ha entrat a les noves llars. De fet, la Setmana Santa, que evocava la crucificació, mort i resurrecció del fill de Déu, avui s’ha transformat en vacances, desconnexions, viatges, sortides, escapades… tot molt lluny de les ancestrals visites als monuments del dijous i dels oficis religiosos d’una Església potser cada vegada més allunyada de la realitat d’avui.
Si el Mercat del Ram veu fugir l’objectiu que li dona nom, si la realitat social ha alterat la manera de fer, potser caldrà pensar a canviar el Mercat del Ram, que cada vegada menys és “l’orgull d’Ausona” que cantava Josep Font Sellabona. Potser cal buscar alternatives.
De fet, el Mercat del Ram 2024 ha tingut canvis significatius; per exemple, en la seva presentació.El cartell que anuncia l’esdeveniment ha deixat de ser un dibuix més a menys atractiu o una gràfica per esdevenir un seguit de frases amb més o menys gràcia.. “pel Mercat del Ram no passis fam”… Una pregunta: de què no hem de passar fam? De l’absència d’atractiu dels cartells que ens convoquen? No passar fam de la nostàlgia que ens provoca la manca de capacitat per actualitzar la festa? Compensava el viatge gairebé fins a l’Esperança de Gurb per poder comprar una butlleta a la tómbola? Els urbanites on podrem veure les darreres novetats que ens ofereixen els fabricants de tractors si han desaparegut del Mercat del Ram? La parada de pollastres a l’ast i botifarra a metres de Planes Bones que des de fa dècades acompanya el Mercat del Ram, desapareixerà per manca d’atractius i de públic?
El Mercat del Ram demana canvis. Necessita imaginació per tornar a ser atractiu. No està bé que sigui un Lactium en petit o un Mercat Medieval en miniatura. Vic ha de saber donar resposta a la transformació que demana el pas del temps.
És ben cert que és molt fàcil demanar sense aportar propostes. La primera proposta seria la necessitat d’actualitzar un mercat mil·lenari. Comencem per admetre la primera. Potser una de les poques coses a conservar és el nom, però la resta demana foc nou o canvis notoris.
Tenim persones preparades per trobar nous camins? Sabrà algú incentivar els visitants per tal que els compensi fer el viatge cap a Vic per assistir a la festa de la primavera?
Vic necessita afrontar aquest repte. No ens ha de fer por. La ciutat n’ha superat molts al llarg de la història. Potser hi ajudaria una campanya participativa com la que va acordar la marca “V” i que va recuperar l’eslògan que en el seu dia havia presentat el consistori de Ramon Montanyà i que afirmava… “Vic, una ciutat a la mesura humana”.
El nom Vic té una única lletra vocal, la i d’iniciativa, d’imaginació i d’inventiva, tot plegat perquè torni a ser veritat el darrer paràgraf de la cançó de Font Sellabona: “Tothom t’espera, Mercat del Ram”.