El ‘pull-over’ de quadres
L’exposició dels 40 anys de cartells d’EL 9 NOU, estrenada el gener a Vic, té caràcter itinerant. Des de fa mesos la mostra volta per diversos municipis d’Osona. Ha estat a Centelles, Prats, Sant Quirze, Taradell i ara, per primer cop, ha viatjat al Ripollès. Aquest divendres al vespre se’n va fer la inauguració a Campdevànol amb un col·loqui sobre periodisme que, potser pel fet de realitzar-se en un antic cinema, va tenir algun passatge que semblava de pel·lícula.
De fet, alguns dels episodis dels inicis d’EL 9 NOU ho són, de pel·lícula. Un en pren consciència escoltant als periodistes més veterans sobre els primers anys del periòdic, un projecte nascut l’any 1978 amb un ampli suport popular, moltes ganes i immenses dosis de voluntarisme. Sempre, però, amb la idea que el producte havia de ser professional. De fet, ser professional no vol dir cobrar molt, sinó fer la feina ben feta. L’equip fundador es va aplicar aquesta màxima des del minut zero. Això segurament va ser part de l’èxit. Els ho hem d’agrair.
A les dificultats, que eren moltes, aquells herois sempre hi trobaven solucions. Quan l’any 1981 l’edició d’Osona es va ampliar també al Ripollès naixia un nou repte: cobrir una comarca que, tot i pertànyer a la demarcació de Girona, té llaços naturals amb Osona. La carretera, el tren o el riu així ho testimonien. Però fer viatjar les notícies des del Ripollès fins a la redacció de Vic, quan no existia Internet, exigia enginy. I enginy esmolat, per la dificultat afegida d’una activitat, la de fer un diari, que sempre juga a contrarellotge.
Atenció al procés: les notícies es picaven a màquina, es ficaven dins un sobre, s’anava a l’estació de tren, es preguntava qui baixava a Vic, se li lliurava el sobre i, immediatament, es trucava a la redacció per avisar en plan ‘ep, ja baixa; és un que duu un pull-over de quadres’. I, aleshores, des de la redacció de Vic s’anava a l’estació a esperar ‘el del pull-over de quadres’ sense saber qui era ni quina cara feia. Si no fallava res duia un sobre. O més ben dit, el sobre. Com sovint recorda l’exdirector d’EL 9 NOU Jaume Espuny, un dels primers corresponsals del Ripollès i qui té el copyright de l’anècdota, en alguna ocasió el sobre s’havia extraviat. I amb el sobre les notícies.
Per sort, sempre devia quedar un comodí: la còpia del paper de carbó.
Quins temps.