Vindran, previsiblement, temps complexos i haurem d’estar, com ens toca, al costat de la gent, molt especialment de la que ho passi més malament

Aquest 15 de juny ha fet un any que es constituïen els nous ajuntaments per al període 2019-23. Un any en què han passat moltes coses que han pertorbat la vida de totes i tots nosaltres. Molts dels programes electorals d’aquelles eleccions municipals han quedat desdibuixats, per no dir directament rebentats, fruit bàsicament d’una pandèmia que no ens esperàvem haver de viure mai. Vull recordar també el temporal Glòria, de final de gener, que va tenir uns efectes devastadors per a la majoria de municipis del país. Però sens dubte que el coronavirus –o Covid-19, tant se val– ha estat colpidor per a totes i tots nosaltres.

Estem davant d’una crisi sanitària, econòmica i social de la qual coneixem els efectes que ha tingut fins ara però en desconeixem els que patirem a mitjà i llarg termini. Ens ha portat a una greu incertesa, aquell estat en què la condició humana fa despertar l’instint de supervivència: valorar les coses senzilles i immediates i defugir dels accessos, també en el consum.

Segurament, i en tant que crisi global, es replantejaran a escala mundial moltes coses del model de societat en què vivim. Però com sempre, malauradament l’espècie humana tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra i li costarà molt aprendre dels errors. Quan la mal anomenada nova normalitat obri una escletxa per recuperar la normalitat de sempre ens hi tirarem de cap, oblidant fàcilment els mals moments. La memòria històrica es dilueix en el temps. És com quan ens convencem que un dia de pluja compensa setmanes de sequera perquè ja ens hem refrescat una mica.

Faig aquesta reflexió, també, per posar en valor els milers de dones i homes que en aquest context ho han donat tot pels demés. No em refereixo només al personal sanitari, sinó a molts altres professionals i persones, simplement, que han tingut una resposta admirable davant la crisi per contagiar ànim, solidaritat i optimisme al seu entorn. Els cuidadors de gent gran dependent, els comerços de proximitat, els veïns i veïnes que sortien a aplaudir i animar els professionals, els cossos de seguretat i d’emergències, els nens, joves i grans que han suportat estoicament el confinament… i tants altres col·lectius i persones concretes que em descuido.

La crisi pel coronavirus està representant l’oportunitat, també, de replantejar moltes coses. Sobretot pensar molt més en els altres i menys en nosaltres mateixos. A convèncer-nos que només cooperant entre tots ens en podem sortir. Segurament haurem d’aprendre a saber conviure amb aquesta pandèmia i els efectes crònics que pugui haver deixat. Ens tocarà fer cas a les recomanacions dels experts. Però, sobretot, no podem caure en els paranys de la por i de l’angoixa, al coratge i determinació. L’exemple d’alguns que ho han fet tot per nosaltres és l’exemple més clar del camí a seguir. I des d’aquí també vull destacar i agrair la feina que s’ha fet des del món local, dels regidors i regidores, alcaldesses i alcaldes, treballadors municipals, d’estar en el moment més difícil de la pandèmia també al peu del canó. D’estar al costat dels veïns i veïnes, de transmetre esperança i confiança, de gestionar mil i un problemes totes les hores i dies de la setmana.

I no ho dic per mi com a alcalde. Ho dic per l’emoció que m’ha produït veure a totes hores, des de les xarxes socials fins a trucades directes, el grau de mobilització permanent i el suport mutu entre ajuntaments, veïns i d’altres comarques, amb qui hem compartit la preocupació i sofriment per la situació que ens ha tocat viure. I com ens animàvem els uns als altres i ens ajudàvem en la mesura del possible compartint idees i recursos per trobar la millor manera d’atendre els nostres veïns i veïnes. Una dinàmica que ens ha permès confirmar, una vegada més, que els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà. Recollint roba aquí, mascaretes allà, anant a atendre els veïns als seus habitatges si calia, informant, orientant, tranquil·litzant… Sense abaixar mai la guàrdia. Sento, per tot això, la necessitat d’expressar la meva gratitud als milers d’electes, tant de governs municipals com d’oposició, pel seu compromís davant d’aquest repte colossal i perquè s’ha demostrat que és en l’administració local on rau gran part de la solució de la crisi en què ens trobem immersos.

Vindran, previsiblement, temps complexos i haurem d’estar, com ens toca, al costat de la gent, molt especialment de la que ho passi més malament. Però com sempre no defallirem, perquè fer front a les adversitats, i sumant-hi totes les complicitats possibles, ens fa créixer com a societat. I els ajuntaments sempre seran a la primera línia a l’hora de contribuir-hi des de l’estima cap a la nostra gent, els nostres pobles i ciutats i el nostre país. Catalunya sempre ha sabut sortir dels seus moments difícils, perquè tenim moral de victòria i creiem en nosaltres mateixos.

No perdem mai l’esperança. L’optimisme és clau per superar aquest nou repte. I ho farem. Gràcies, electes municipals!