Un avís no, molts
Ja no és un futurible, l’extrema dreta governa i podem treure’n algunes conclusions provisionals. El cas de Trump, per ser el més conegut, ens pot servir d’exemple. Una primera constatació és l’erosió democràtica que el seu govern està duent a terme, fent un ús exagerat del poder presidencial, qüestionant la divisió de poders tot influint en les decisions d’institucions independents com la Reserva Federal o els tribunals, o proposant lleis per reduir el dret a vot a moltes persones.
A aquesta erosió institucional s’hi afegeix un creixent culte a la seva personalitat. Un altre dels trets és una política racista clara que té com a objectiu uns Estats Units racialment més purs i dominats per una elit blanca. Aquesta política es duu a terme a partir de diferents accions coordinades. En primer lloc, la creació d’una imatge del no blanc americà com a enemic que es vincula a un lladre, a un violador o a un menjador de gossos entre altres adjectius. Un cop creat aquest enemic “brutal”, s’ha reforçat l’ICE (la policia antimigratòria) per detenir tots els que es pot, segons criteris amplis de no tenir papers en ordre. Això no obstant, s’ha arribat a detenir gent amb passaport. Hi ha una tercera pota d’aquesta acció racista. És l’expulsió irregular de milers d’aquestes persones, que sovint han estat durant mesos en una mena de camps de concentració (centres per immigrants irregulars, en diuen) on, fins i tot, hi envien nens. Ja comença a haver-hi testimonis de tortures, maltractaments o sobrepoblació en aquests centres.
La repressió política és una altra de les característiques del govern de Trump. Aquí cal fer esment a, entre d’altres, la persecució judicial (per rebel·lió) als que protesten contra les batudes de l’ICE. També parlem de l’ús del cos federal FBI, per investigar polítics o funcionaris no afins, fins i tot, de persones vinculades al Partit Republicà, que han criticat el govern. Finalment, cal apuntar a una creixent depuració (és a dir, fer fora) de molts funcionaris acusats de no ser lleials a la nova administració.
També s’ha reforçat la unió entre magnats capitalistes i poder polític. Això té dues derivades. Una que implica, com veurem en un altre punt, una coordinació molt elevada entre l’acció legal del govern i els interessos de classe dels magnats tecnològics. I una segona, que implica una creixent dependència de moltes administracions federals de serveis i productes de moltes de les empreses d’aquests magnats.
En l’àmbit econòmic i social, la política de Trump també té un clar component antipopular. Malgrat la retòrica populista d’acostament a les classes populars, per molts analistes, la política econòmica i social està beneficant clarament als grans capitalistes. S’han detectat en aquest sentit moltes noves regulacions a favor dels grans magnats tecnològics. Algunes d’aquestes ataquen, per exemple, la llibertat sindical en aquestes empreses entre altres drets fonamentals.
I encara hi ha un altre element, el retorn a una política obertament imperialista, contradictòria amb l’“Amèrica primer”. Una política que s’ha tret la careta de “l’imperialisme humanitari” dels demòcrates i altres administracions republicanes, i s’ha posat de nou la de “l’imperialisme descarnat”, de tot pel petroli. En resum, l’historial real del segon mandat de Trump és, en pocs anys, destacat: erosió de la democràcia, culte a la personalitat, polítiques de purificació racial, repressió política, unió entre magnats capitalistes i poder polític, lleis socials antipopulars, entre d’altres.
L’exemple de Trump mostra que el capitalisme pot funcionar amb menys democràcia i, com ens mostra la història, sense democràcia. Amb tot, l’extrema dreta avui ja governa a diferents països. Si no acceleren més la seva missió d’erosionar la democràcia i reforçar l’acumulació capitalista és perquè es troben amb impediments pel camí (tribunals, protestes de la ciutadania, etc.), no per voluntat pròpia. Aquest camí iniciat és un recordatori als potencials votants d’Aliança Catalana o Vox del que podria passar, partits, per cert, on els seus dirigents presumeixen públicament de tenir com a referents, entre d’altres, a Trump. Ja no es tracta d’un avís al que pot passar en un futur, sinó que es tracta de molts avisos del que ja passa ara mateix.