Tan sols hi hagi una persona que dormi al carrer o hagi de viure en un alberg ja és massa. Calen serveis públics que reverteixin la situació i que es compleixi la llei d'habitatge

“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.” Això que sembla tan lògic, però que s’allunya de la realitat actual, ho diu l’article 47 de la Constitució. De fet, el que ha de ser un dret per a tothom s’ha convertit en tot un privilegi i, desgraciadament, en un negoci especulador. El cas és que, les últimes setmanes, m’he topat amb diverses dades que reconfirmen el luxe en què s’ha tornat el mercat immobiliari. A vegades, hi ha escenaris que ens els imaginem a 60 quilòmetres d’aquí, al centre de Barcelona, però resulta que els tenim més a prop del que ens pensem. Per exemple, aquest primer. Ara que ve l’hivern, que a Osona tornarem a tenir nits sota zero, us imagineu dormir al ras, només tapat amb quatre cartrons en un portal o un caixer? Segons va publicar EL 9 NOU fa un parell de setmanes, hi ha almenys una persona sense sostre a un de cada quatre municipis de la comarca. Poden semblar pocs si tenim en compte el volum d’Osona, però tan sols hi hagi una persona que dormi al carrer o, com a molt, vagi a dormir en un alberg ja és massa. La dada surt d’un estudi del consorci d’Osona Acció Social, encarregat a la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, i no pot passar desapercebuda. És una problemàtica que, malauradament, va a més i va més enllà. A banda de la situació de les persones sense sostre o sense llar, aquest treball també alerta que més de la meitat dels nostres pobles i ciutats tenen veïns sense habitatge que viuen en albergs, refugis o allotjaments temporals, i que gairebé tots els municipis tenen persones que viuen en habitatges inadequats o insegurs, com poden ser pisos ocupats, amb amenaça de desnonament o de violència. Buscar el perquè s’ha arribat a aquesta situació té moltes casuístiques personals, però algunes acaben sent comunes: la dificultat per trobar un pis i accedir-hi per un encariment desorbitat dels preus; un mercat laboral precari amb uns salaris a la baixa que van al revés del que ens costa el nostre dia a dia; una pressió social descomunal… En definitiva, unes crisis econòmiques i socials que multipliquen l’exclusió social que comporta el sensellarisme. Centrant-nos només en el problema de l’habitatge, la situació no sembla fàcil de revertir. Fent una ullada ràpida a diverses dades, el diagnòstic té mal pronòstic. En deu anys, el lloguer d’un pis s’ha disparat un 33% a Osona: s’ha passat dels 422 euros que costava de mitjana el 2012 a 564 l’any passat. Si obrim el període, encara és pitjor i més indignant. Com recordava el suplement d’EL 9 NOU pels seus 45 anys, el preu d’un pis de compra s’ha multiplicat per 13 des del 1978. En aquell moment, un pis d’uns 80 metres quadrats costava de mitjana 15.900 euros. Els salaris, en canvi, només s’han multiplicat per sis: s’ha passat dels 3.890 euros anuals del 1978 als 25.896 d’ara. Més que mai, calen serveis públics que reverteixin la tendència i que l’actual llei de l’habitatge es compleixi. Anirem malament si no es fa una aposta clara per l’habitatge públic perquè no es repeteixi el que ha passat fins ara. En els últims deu anys, a Osona, s’han construït menys de tres pisos de protecció oficial cada any, quan en la dècada anterior la mitjana va ser de gairebé 108 cada any. En definitiva, els números parlen sols. I el pitjor de tota aquesta situació no és només el fet de no tenir un sostre on viure, sinó la falta de feina, d’una xarxa familiar i la conseqüent exclusió social que implica el sensellarisme i els efectes que pot tenir en una societat en què la salut mental ja està molt tocada. Només és qüestió de començar a creure-s’ho.

Tan sols hi hagi una persona que dormi al carrer o hagi de viure en un alberg ja és massa. Calen serveis públics que reverteixin la situació i que es compleixi la llei d'habitatge

Un dret pervertit en privilegi