Atropellat per un tramvia, va morir gairebé sol a l'hospital i amb vestimenta pobra

A la catedral de Sant Esteve de Viena era on celebraven amb gran pompa els funerals dels monarques de la família dels Habsburg, que dominaven l’imperi austrohongarès fins que fou abolit el 1918. En acabar el funeral el fèretre era conduït gairebé a tres quilòmetres fins a la cripta dels Caputxins. En arribar, un servent trucava a la porta avisant que portaven el difunt emperador i de dins estant una veu preguntava: “Qui dieu que és?” i contestaren amb els títols, càrrecs civils i militars, honors, distincions nobiliàries i medalles de tota mena. I des de la cripta van respondre: “No el coneixem de res!”. Després de negar-lo per segona vegada, tornen a insistir per tercera vegada: “Qui dieu que és?” i contestaren: “Un mortal i pecador” i es va obrir la porta mentre una veu deia: “Aquest pot entrar!”. Quan vaig visitar per primer cop la cripta de la Sagrada Família cercant la tomba d’Antoni Gaudí, recordava intensament l’interrogatori vienès i vaig entendre tot seguit que a Gaudí no calia preguntar-li res: atropellat per un tramvia, morint a l’hospital gairebé sol, amb vestimenta pobra; un ésser genial però mortal com tothom. La cripta de la Sagrada Família és una capella sota el gran temple que serveix de parròquia al barri. Feien missa i semblava que la meva discreta circulació cercant entre les capelles laterals la del Carme feia recelar a alguns fidels habituals tips de turistes en les hores que s’obria al culte amb entrada gratuïta. O sigui, que visitar la tomba de Gaudí en segons quins moments pot representar per a molts una odissea, i més ara que per por als atemptats hi ha més vigilància. No és el meu cas! L’espai també era adient per a actes culturals, el vaig demanar i me’l van deixar tres vegades: dues per fer-hi el concert de Nadal d’una entitat cultural i una altra, quan la Generalitat concedí a un company la Medalla al Treball President Macià i va proposar començar l’acte en aquell lloc per a ell tan simbòlic. Sí! El nostre geni va ser atropellat a prop de la plaça de Tetuan barcelonina. La ruta era la que feia a peu cada dia i des de la Sagrada Família visitava l’església de Sant Felip Neri, al costat de la catedral, i retornava a la Sagrada Família, on vivia reclòs i dedicat totalment a la seva màxima obra. Feia dies que el cervell li bullia, el cor accelerat i caminava distret per carrers i places totalment obsessionat en l’aplicació de les seves fantasies, símbols religiosos i tècniques constructives en un edifici que volia que fos únic al món. Pel cap li rondaven contínuament formes geomètriques com l’hiperboloide, el paraboloide, l’helicoide i tots els hiperbòlics que aplicava als pilars, murs, sostres i voltes de l’edifici. Un cop mort el 10 de juny de 1928, el baró de Viver, alcalde de Barcelona, el va reconèixer i la gent sortí al carrer acompanyant el fèretre fins que va entrar directament, sense que haguessin de trucar a la porta ni preguntar qui era, a la cripta de la Sagrada Família, la catedral dels pobres, com Gaudi l’anomenava. Acabada la nova decoració gaudiniana de la catedral de Mallorca, el pintor Torres-Garcia, que hi havia col·laborat, deia: “Es pot discutir l’obra de Gaudí, però és un autèntic geni creador i un arquitecte; encara que per comprendre aquesta paraula ens hauríem de remuntar als constructors de catedrals de l’edat mitjana. Un home que per damunt de la materialitat del viure tenia la consciència que hi havia un ordre superior”. Des de petit fou educat per la seva mare en el catolicisme i l’amor a la natura. El 1913 ja participà al Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya acompanyant el bisbe Torras i Bages, i també el 1915 fou membre actiu del primer Congrés Litúrgic a Montserrat. Aquells ensenyaments materns d’estimació a la terra i a la natura el van impulsar a fer-se soci del Centre Excursionista de Catalunya, conèixer més territori, col·laborar en la restauració del patrimoni de Poblet i simpatitzar amb la Lliga Regionalista i amb moviments catalanistes clandestins. Sempre més, incorporà als seus edificis simbologia religiosa i les quatre barres en formes artístiques diverses. L’11 de setembre de 1924 volia anar a les concentracions convocades a les esglésies prohibides radicalment pel dictador Primo de Rivera. Antoni Gaudí intentà passar a l’interior de l’església de Sant Just i Pastor, on es diria una missa en memòria dels defensors de Barcelona 1714. Fou detingut immediatament, rebé insults innombrables i el van apallissar mentre menyspreaven la llengua catalana que parlava. Malferit i retingut unes hores, finalment fou alliberat pagant una multa amb diners deixats. La censura governativa va prohibir la publicació de la notícia.

Atropellat per un tramvia, va morir gairebé sol a l'hospital i amb vestimenta pobra

Un geni anomenat Gaudí