| 19:16
Opinió

Vam brindar l’últim Cap d’Any desitjant que el 2021 aconseguíssim posar fi a aquest diminut estúpid mecanisme d’autoreplicació

Un guió sense final

Amb el record de les persones que ja no eren entre nosaltres, vam brindar l’últim Cap d’Any desitjant que el 2021 poguéssim passar pàgina a la pandèmia. Veníem d’uns mesos en què vam descobrir com un virus microscòpic –un estúpid mecanisme d’autoreplicació, com el defineix el filòsof eslovè Slavoj Žižek– era capaç d’acabar amb la vida de milions de persones a tot el món. A Osona, per exemple, la població de més de 85 anys, que anava augmentant any a any gràcies a l’increment de l’esperança de vida, ha disminuït per primer cop en les últimes dècades deixant-nos orfes d’una generació que va patir en pròpia pell els efectes d’una Guerra Civil que els va marcar per tota la vida. Pere Vila, un resident al Nadal de Vic de 88 anys, i Mercè Pardo, auxiliar de clínica, van ser les dues primeres persones que durant la primera setmana de l’any van rebre el vaccí a Osona. Des de llavors, més de 124.000 osonencs, 19.500 ripollesos i 10.200 moianesos han rebut la pauta completa. Unes vacunes que ens van donar durant mesos la falsa sensació que la nostra vida podria tornar a ser la mateixa que abans i que han demostrat ser eficaces per reduir la virulència del SARS-CoV-2, però no han pogut impedir que arribem a finals d’any amb una sisena onada desbocada per una variant òmicron més contagiosa que les anteriors –aquesta setmana per primer cop es van registrar més de 100.000 infeccions a l’Estat en un sol dia–, tot i que és menys virulenta. Per a alguns epidemiòlegs aquesta disminució dels efectes greus del virus en les persones –sigui per una mutació natural, per l’elevada taxa de vacunació o la immunitat de qui ja ha passat un cop la malaltia– és una bona notícia que podria indicar que estem al principi de la fi de la covid o que com a molt passi a ser una infecció endèmica no greu.

Si alguna cosa hem après aquest any és que hi ha poques certeses quan t’enfrontes a un enemic com la covid-19, capaç d’acabar amb la vida de milions de persones a tot el món

Si alguna cosa, però, hem après aquest 2021 és que hi ha poques certeses quan t’enfrontes a un enemic com el coronavirus. Vivim en un món en transformació constant on la societat líquida que descrivia Zygmunt Bauman a principis de segle ja està superada per l’era de les no-coses del Phono Sapiens amb què segons el filòsof alemany d’origen sud-coreà Byung-Chul Han ens estem convertint. Avui disposem de més informació que mai, però cada dia som més ignorants. La digitalització ho desmaterialitza tot i ho estem veient en aquest món virtual que vol ser el Metavers, que aquest 2021 el CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, ha posat en boca de tothom, o amb el pas de la web 2.0 a un nou concepte que encarna la Web3. En sentirem a parlar molt i molt aviat. Ni les vacunes ni la virtualització han aconseguit, però, acabar aquest 2021 amb la xacra de les desigualtats. Unes desigualtats evidents quan analitzem per exemple les dades de la vacuna de la covid-19: Israel anuncia la quarta dosi de reforç a la seva població quan hi ha països on la primera vacuna és encara un fet excepcional. Sembla que no hem après res de la pandèmia, mentre no s’estengui la vacuna a tots els països no deixaran d’aparèixer noves variants que tornaran a posar en escac i mat un sistema sanitari que en els últims anys ens havíem encarregat d’anar desmantellant. Tampoc aquest 2021 hem trobat el vaccí contra els populismes i la xenofòbia. A Catalunya, una formació com Vox, amb un discurs inflamable amb temes com la immigració o la plurinacionalitat de l’Estat, però també el feminisme i els drets de les dones, irrompia per primer cop al Parlament en les eleccions del 14-F amb 11 diputats. Els resultats van donar la presidència a ERC després d’una dura negociació amb Junts, amb escenificacions de trencament pel mig, i que finalment es va tancar a mitjans de maig en una intensa jornada de negociació entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès en una de les sales de la masia del Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès. En aquests poc més de set mesos de govern d’ERC i Junts ja s’ha pogut evidenciar que caldrà fer equilibris per aconseguir un mandat de quatre anys sense trencadisses. La taula de diàleg entre governs on Junts en resta al marge, l’intent d’ampliació de l’aeroport del Prat negociat de forma unilateral pel vicepresident Jordi Puigneró o els dards de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, contra el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per la defensa del català a les escoles després de la sentència del TSJC que amenaça la immersió lingüística i el futur del català en són només alguns exemples. Els blocs monolítics que han marcat la política catalana el darrer lustre s’han començat a esquerdar les darreres setmanes deixant pas a una realpolitik on hem vist acords amb els Comuns per tirar endavant els pressupostos o amb el PSC per renovar òrgans com el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Síndic de Greuges o la Sindicatura de Comptes, que feia anys que estaven en funcions. Tot això en un any que serà recordat per l’indult atorgat als nou presos independentistes, que va permetre la sortida de la presó d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa. La coalició PSOE-Unidas Podemos es manté al govern de Madrid tot i la renúncia de Pablo Iglesias, que abandona la política després del seu fracàs en les eleccions a Madrid i deixant Yolanda Díaz com a flamant vicepresidenta, que ha sabut capitalitzar, entre d’altres, la nova reforma laboral i erigint-se en possible candidata a la presidència.

Els blocs monolítics de la política catalana s’han començat a esquerdar i hem vist pactes amb els Comuns pel pressupost o amb el PSC per renovar òrgans que estaven en funcions

Des de l’inici de la pandèmia les administracions locals han hagut de fer tots els papers de l’auca. Des d’atendre les necessitats més bàsiques de la població més vulnerable, que com sempre és qui va rebre la fuetada directa de la crisi, fins a destinar recursos econòmics als negocis per reactivar l’activitat. Aquest 2021, però, s’hi ha afegit el malestar ciutadà per l’augment dels fets delictius i l’incivisme. Un cop finalitzat l’estat d’alarma i el toc de queda, que va ser vigent fins al 9 de maig, es van disparar els incidents provocant un malestar ciutadà que a Osona es va fer evident amb concentracions ciutadanes a Sant Quirze de Besora i Manlleu, on una plataforma veïnal reclama més presència policial i mà dura contra els delinqüents reincidents. A Vic el malestar es va canalitzar amb una acció de protesta, sobretot al centre de la ciutat, on alguns veïns i comerciants van penjar a balcons i aparadors cartells amb el lema “Barris segurs” davant accions incíviques, sospites de tràfic de droga i robatoris. També a Ripoll els comerciants han sortit a dir prou.

Durant la pandèmia els ajuntaments han hagut de fer tots els papers de l’auca, des d’atendre la població més vulnerable fins a reactivar l’economia o calmar el malestar per l’augment d’incivisme

L’any de l’erupció del volcà de La Palma, el planeta ens ha donat aquest any més d’un avís que cal actuar contra el canvi climàtic. Tot i les greus inundacions que hi va haver a mitjans de juliol a l’oest d’Alemanya, en què van morir 183 persones, la Cimera del Clima de Glasgow va tancar amb uns acords de mínims per reduir les emissions d’efecte hivernacle. A escala local, tothom té clar que cal fer la transició energètica i reduir al màxim l’ús de combustibles fòssils. Durant aquest 2021 hi va haver una allau de peticions per construir parcs fotovoltaics a Osona que no comptaven amb el vistiplau dels ajuntaments per considerar-los massa grans. Des del Consell Comarcal d’Osona s’ha impulsat un pla pioner –en la mateixa línia que apunta el modificat decret d’energies renovables de la Generalitat– que té la voluntat de disminuir les emissions de diòxid de carboni fins a un 42% en els sis anys vinents però fent-ho de forma ordenada i de la mà del territori. Els ajuntaments han estat els primers a instal·lar plaques solars en equipaments públics, però també cal anar més enllà en la gestió dels residus municipals. L’augment del cànon per la gestió dels residus als abocadors fa més urgent que mai millorar els percentatges de recollida selectiva. Tot i que Osona i el Moianès són la segona i tercera comarca amb uns percentatges més elevats, encara hi ha molta feina a fer. Municipis com Vic i Manlleu han acordat aquest any implantar la recollida porta a porta, un model sempre envoltat de polèmica perquè, tot i que és el que obté millors resultats, requereix un canvi d’hàbits important per part dels veïns.

Malgrat el fracàs de la cimera de Glasgow, tothom té clar que cal apostar per la transició energètica, el transport públic i perquè els cotxes deixin espai a les bicicletes al centre de les ciutats

Potser ens penedirem d’haver-ho dit perquè és un projecte que s’arrossega de fa massa anys i que acumula moltes promeses incomplertes, però sembla que aquest 2021 el desdoblament de l’R3 agafa embranzida. L’Estat ja ha licitat el primer tram de desdoblament entre Parets i la Garriga amb un pressupost de 74 milions d’euros i aquest desembre es va posar a licitació el projecte per redactar l’estudi informatiu del tram entre Centelles i Vic. Un any en què Vic deia adeu a Jacint Codina, precisament l’alcalde que va fer possible el soterrament de la via del tren al seu pas per la ciutat. Impulsor de la fusió de les escoles i del repartiment d’estudiants per evitar els guetos, Codina també va reformar el Passeig. Una rambla que veurà com en els propers mesos s’hi restringeix el pas de vehicles amb la reducció de dos a només un carril per reservar aquest espai per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Un procés que de mica en mica van aplicant tots els municipis i que la pandèmia ha accelerat.

L’electricitat ha registrat màxims històrics, la inflació s’ha disparat i el tancament de les fàbriques asiàtiques ha provocat una crisi de subministrament de matèries primeres i xips

Aquest diminut virus que fa entre 0,1 i 0,5 micrometres ha estat capaç de trasbalsar el dia a dia de tot el planeta i encara ara com si es tractés d’un tsunami en patim les rèpliques. Un exemple clar n’és l’economia. Del tancament i l’aturada mundial amb la conseqüent caiguda de preus del 2020, hem passat aquest darrer any a un creixement important del PIB i un repunt de la inflació, per sobre del 6,5%, que no es veia des de l’any olímpic, el 1992. L’electricitat, arrossegada pel gas natural, ha registrat màxims històrics de fins a 383,67 euros el megawatt hora. A aquest greu problema per a les famílies i per a les empreses s’hi ha de sumar la crisi del subministrament de matèries primeres. El tancament de les fàbriques asiàtiques a l’inici de la pandèmia ha provocat mancança, per exemple, de xips, imprescindibles per a la fabricació de cotxes o de productes electrònics. El 2021 només ha estat un capítol més del llargmetratge de la pandèmia amb un guió que encara no té un final escrit.