És un conflicte d'abast mundial, els míssils russos tenen capacitat per caure en qualsevol punt del planeta

Ens diem que l’important de la vida són les coses petites fins que comença una guerra; no se m’acut cosa més grossa que et pugui caure a sobre. Ens pensàvem que la veuríem venir, llegíem que seria una ofensiva acotada, ens deien que les guerres d’avui ja no podien ser com les del passat. I en canvi, han tornat els tancs, els soldats armats i els refugis antiaeris, exactament igual com en totes les guerres de l’últim segle. No es pot menystenir la història: la guerra és el mateix error repetit des del principi dels temps. Però, incomprensiblement en l’era de la informació, la notícia ens ha sorprès. Com si tantes vegades la Història en majúscules no hagués començat un incert dia d’hivern. Un dia que teníem hora al metge o que ens havia fallat el cotxe. El 2 d’agost de 1914, Kafka va escriure al seu dietari: “Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda he anat a nedar.” Havia començat la Primera Guerra Mundial. Em pregunto si ho sabríem, si hagués començat ja la tercera. Des del moment en què Rússia ha assenyalat l’elefant a l’habitació –és a dir, l’armament nuclear–, la possibilitat que algú premi el botó s’ha fet realitat. Estem parlant d’un conflicte d’abast mundial, tan literal com que els míssils russos tenen capacitat per caure en qualsevol punt del planeta. Però, tot i així, ens continua semblant impossible que la guerra arribi aquí i rebenti les nostres parets i finestres com ho ha fet a Khàrkiv, Kherson, Donetsk o Kíiv, ciutats que ens aprenem a mesura que hi arriben les ofensives militars, els periodistes i la misèria. La realitat s’ha disgregat en tres dimensions. En una hi ha les hipòtesis de futur, què serà de nosaltres, d’Europa i del món. En una altra, hi ha el tauler de joc a temps real: el comunicat de guerra, l’anàlisi sobre qui va guanyant, el balanç de víctimes, el mapa de ciutats preses, les sancions, els discursos heroics. En la tercera, hi ha la vida real, que són els petits esdeveniments que sumen una guerra: sentir les sirenes antiaèries, córrer com un talp per entaforar-te sota terra, veure el primer míssil, fer cua per menjar, un petó de comiat, convertir-te de cop en refugiat. Dos milions de persones han creuat la frontera, deixant-ho tot.

És un conflicte d'abast mundial, els míssils russos tenen capacitat per caure en qualsevol punt del planeta

Un incert dia d’hivern