Un jutge de president
La pandèmia ens ha canviat la vida. Per comprovar-ho, només calia donar un tomb pel centre de Vic dissabte passat, dia 16, dia de mercat, en plenes rebaixes d’hivern: les botigues totes tancades i ni una ànima pel carrer. No recordo haver vist Vic tan buit un dissabte. I així mil coses més. Però mira, hem d’anar en compte i la gent no ens hem de barrejar per evitar contagis. Per això trobava lògic que les eleccions al Parlament s’ajornessin uns quants mesos. I mira que comencen a ser necessàries, perquè ja fa temps que ens ha quedat un govern independentista molt d’estar per casa. Però no, algú va posar un recurs als tribunals i els jutges han decidit, per ara, que les eleccions s’han de fer el 14 de febrer tal com estava previst, encara que s’hagi d’anar a votar amb uns tubs ficats al nas.
Des de fa tres anys, les principals decisions a Catalunya les prenen els jutges: treuen i posen presidents, empresonen els principals líders polítics o els envien a l’exili, anul·len decrets i dicten els seus, convoquen i desconvoquen eleccions, etc. Per tant, per no perdre tant de temps, la solució seria posar un jutge, o una jutgessa, de president i se’ns acabaria aquest ai al cor que ens fa patir tant. Ves a saber, com que a aquests jutges els agrada portar sempre la contrària, potser fins i tot el president elegit declararia la independència unilateral, cosa que no han fet ni pensen fer els partits independentistes.