Em Quim era una persona seductora, elegant i sensible. Li agradava el mar, la conversa, un bon havà i, encara més, la xocolata

Vaig conèixer en Quim just arribat de Manresa el 1973 a través de Roser Junyent, que era amiga de la seva dona, Magda Bosch, fa més de cinquanta anys i he pogut gaudir de la seva amistat fonda i del seu mestratge polític i civil. En Quim havia participat en el moviment de base cristià Colores i molt aviat, en plena clandestinitat, va agafar, de la mà de Segimon Serrallonga, la responsabilitat de dirigir el PSUC a Osona. Abans va participar en la fundació a Osona del Comitè de Solidaritat amb els presos polítics, va formar part de l’Assemblea de Catalunya, va participar en la creació de la Coordinadora d’Entitats de Vic, un moviment molt important per reivindicar ajuntaments democràtics, la campanya Salvem la Residència i la creació d’associacions de veïns als barris de la ciutat. Recordo especialment l’encàrrec que em va fer com a responsable de cultura del PSUC a Osona d’organitzar, l’any 1978, la Setmana Popular Miquel Martí i Pol “Ara es demà”, amb la complicitat de Jordi Sarrate i Pere Farrés, que va ser tot un èxit de participació i de difusió del poeta a escala nacional. Va impulsar, entre altres, la coalició Entesa Democràtica de Vic per a les primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament de Vic. El 1975 encara, amb el dictador viu, va participar en el cicle de conferències “Terceres vies democràtiques a Europa”, que es va dur a terme a la sala d’actes de la Caixa de Manlleu de Vic. Hi van participar els principals dirigents dels partits i ell va ser l’únic de Vic que va intervenir per explicar les propostes del PSUC. Això li va costar una multa de 150.000 pessetes de l’època i que molts clients benestants deixessin d’anar a comprar a la seva pastisseria pel fet d’haver-se presentat en públic com a comunista. Va lluitar sempre al costat de les classes populars per una societat més lliure, justa i igualitària. Des de la fundació a Osona de l’Assemblea Nacional Catalana l’any 2011, va formar part del Consell Assessor de l’Assemblea a Osona i va compartir els seus objectius a favor de la independència de Catalunya. En el camp professional, es va formar com a pastisser i xocolater en escoles i pastisseries de Suïssa i Barcelona i, al mateix temps, va fer que a Vic gaudíssim de La Lionesa, una de les millors pastisseries d’Europa. Va encarregar a Jaume Cabeza i Josep Vernis la transformació de la pastisseria amb un interiorisme modern, transgressor i avançat a la seva època. Va ser el primer pastisser que feia bombons a Vic i més endavant, juntament amb Jaume von Arend i Ramon Morató, va revolucionar el món de la xocolata amb la creació de Cacao Sampaka amb l’aixopluc de Xocovic. Ha estat un investigador i creador de tendències en els bombons des dels obradors de Xocovic i, posteriorment, del Xocolater de Taradell, i la professió l’ha admirat per la seva generositat a l’hora de compartir els seus coneixements. Ha impartit classes a la Universitat de Vic en cursos reglats i màsters. Ha estat l’única persona de l’Estat espanyol reconeguda com a Mestre Xocolater de l’Académie Française du Chocolat i, com a tal, participava regularment en les seves sessions i congressos. Després de la seva jubilació, es va comprometre amb la cooperació solidària creant la Fundació Kab k’uh per a l’Alimentació, Nutrició i Gastronomia Sostenible. També va crear l’Escola Llatinoamericana i del Carib de Xocolateria a l’Havana, impartint-hi classes dos cops l’any durant quinze anys i fent venir a Vic professionals a formar-se. Ajudava els camperols indígenes a aconseguir millors tractes comercials i en la recerca de les propietats dels cacaus originals (Xoconusco, La Joya, Criollo, Forastero) a Chiapas, a Veneçuela i en altres indrets d’Iberoamèrica. Per tot això, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i el Fòrum Gastronòmic de Barcelona el van homenatjar l’any 2016 i la ciutat de Vic li va concedir la Medalla d’Or el 2019. Durant uns anys va fer uns treballs molt interessants d’escultura contemporània, poc coneguts per la seva discreció. Em Quim era una persona seductora, elegant i sensible. Li agradava el mar, la conversa, un bon havà i, encara més, la xocolata. Ha estimat i l’han estimat. Ha tingut el suport de les seves germanes Margarita i Eli. Ha estat un bon pare del seu fill Raül i un bon avi del seu net Luca i de la seva neta Sol. L’any 2022 ens va nomenar, juntament amb la seva germana Imma i Rafael Ribó, els seus tutors. Ha estat un plaer compartir aquests anys amb ell. Volem donar les gràcies a totes les persones amigues que ens van ajudar en la tornada d’en Quim a Vic. També a les seves cuidadores, especialment la Mel, per la seva atenció i dedicació. A la doctora Mercè Boada pel seu acompanyament constant i alhora al director de la Residència Vilademany, Lluís Verdaguer, i al seu equip, per la seva professionalitat i el seu humanisme.

Em Quim era una persona seductora, elegant i sensible. Li agradava el mar, la conversa, un bon havà i, encara més, la xocolata

Un lluitador dolç i constant