Tant podia assistir el part d’una vaca al Collsacabra com la vacunació porcina del seu territori, però va destacar sobretot com a especialista tècnic en el sector on va impulsar iniciatives imaginatives

Per la seva professió de veterinari, extensa en el temps, Joan Collell coneixia no tan sols les masies i els pagesos de la Plana de Vic sinó els de més enllà. Diumenge a la nit, va morir als 91 anys, envoltat dels seus. Feia anys que estava malalt. Va fer la carrera a Saragossa quan al seu Manlleu natal els universitaris es podien comptar amb els dits d’una mà. Després de llicenciar-se va començar a exercir a Bellver de Cerdanya. No va deixar mai d’alimentar els coneixements per adaptar-se als avenços, tal com des de la moto Vespa amb què es desplaçava al principi va passar als vehicles de quatre rodes més moderns. Tant podia assistir el part d’una vaca al Collsacabra com la vacunació porcina del seu territori, però va destacar sobretot com a especialista tècnic en el sector on va impulsar iniciatives imaginatives. Va instaurar el concurs de canals porcines el 1986, pioner a Espanya, i altres competicions sobre la qualitat del bestiar, com el que comparava la morfologia vaquina per a la millora de les produccions làcties o càrnies. També va ser decisiu en la recuperació del guarà català, una espècie de ruc en perill d’extinció que havia estat molt apreciada com a semental per l’exèrcit nord-americà. Aquests certàmens i activitats van obtenir el ressò de les revistes especialitzades espanyoles. Primer es van convocar a la Fira de Reis de Manlleu i després al Mercat del Ram de Vic. La fira, que era una concessió de Ferran VI del 1751, es va recuperar el 1978 gràcies a la seva empenta des del Gremi de Tonis, una massa social heterogènia adscrita a la xerinola i les celebracions constants. Ell sempre hi era. Al marge de la professió, Joan Collell va desplegar una trajectòria social remarcable. Sent regidor de l’últim Ajuntament manlleuenc predemocràtic va ser dels que van tendir ponts amb els moviments ciutadans durant la transició. Hi ha una foto d’aquells anys on, al costat d’altres companys de consistori, recull les firmes a favor del futur Estatut de Sau que li entreguen representants dels incipients partits i sindicats del moment. Els Collell provenim d’un racó de la Garrotxa. El besavi era pagès, però l’avi es va fer negociant, a més de menar terres i bestiar. Amb el meu pare, que era el germà gran, es veien cada dia quan hi anava a buscar medicaments per als porcs de la nostra granja. En Joan, finalment, va sembrar i va atreure tot de veterinaris a l’entorn de la família. Combinava l’afectuositat i l’entusiasme amb un humor instantani, higiènic i contagiós. Com quan ens posava a casa seva un disco petit de Renato Carosone amb el tema Chella là que ens feia pixar de riure. La dimensió científica i el rigor innovador no estaven renyits amb un tracte de peu pla i un temperament inclinat decididament cap a la bonhomia. Era com un patrici romà, amb una ànima profundament mediterrània a la ciutat de la boira, que estimava els animals com a animals i les persones com a persones.

Tant podia assistir el part d’una vaca al Collsacabra com la vacunació porcina del seu territori, però va destacar sobretot com a especialista tècnic en el sector on va impulsar iniciatives imaginatives

Un mediterrani a la ciutat de la boira