Les decisioins de traslladar obres d'art, sigui el 'Guernica' o les de Sixena, són essencialment polítiques

No hi ha manera d’escapar de la política. També les ficcions, fins i tot les més excèntriques, i naturalment gèneres com la fantasia, que dibuixa un món nou amb regles pròpies, se sustenten en la política. El premi Aena que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona –un guardó literari d’àmbit hispanoamericà i en castellà, entregat quinze dies abans de Sant Jordi– és bàsicament política, per molt que es revesteixi de simple mecenatge (nota al peu: Aena és una empresa el 51% pública que guanya 2.136,7 milions l’any de benefici net amb els aeroports i en destina 2,5 a promocionar-se a través d’un sector que sovint es val de la vocació i la precarietat dels seus creadors, però del qual l’empresa només se n’emporta el que li és valuós, el prestigi social: tot plegat dona per algun assaget). Així doncs, davant la polèmica sobre els trasllats d’obres d’art a l’Estat, costa pensar que es pugui ventilar amb l’argument que és una qüestió tècnica, aliena a la política. D’una banda, tenim el cas de les obres de Sixena, un litigi iniciat no en va pel PP: unes pintures del segle XII de valor excepcional, rescatades de la crema en la postguerra i conservades al MNAC, hauran de traslladar-se a un monestir aïllat als Monegres per ordre d’una jutge, que resol a partir de la propietat legal dels frescos. El Ministeri de Cultura i la conselleria fan un “acataré” a la sentència. El museu encarrega informes externs que desaconsellen el trasllat, al qual els estaments oficials fan cas omís. Ben diferent és la reacció a la demanda recent del govern basc, que sol·licita el trasllat temporal del Guernica de Picasso del Reina Sofía al Guggenheim. El quadre mai ha trepitjat la terra que el va inspirar, perquè de nou la dictadura va condicionar la seva custòdia i exhibició. Aquí el museu madrileny elabora un informe negatiu i el Ministeri denega el trasllat a un museu de referència a Euskadi per motius de conservació del patrimoni. Entre els dos casos hi ha vuit segles de distància i uns mateixos informes tècnics que desaconsellen moure unes peces de gran valor i gran fragilitat. La diferència entre una resposta i l’altra és, simplement, política. Una vegada més, on es dibuixa el marc, on es construeixen els consensos, on es defineix el que ens importa. La cultura és la prova del cotó. Per això la necessitem tant; ara més que mai. Com deia, per cert, la guanyadora del premi Aena, Samanta Schweblin, parafrasejant Wyslawa Szymborska: “En un moment com aquest, pitjor que posar-se a llegir i escriure seria no posar-se a llegir ni a escriure.” A veure si, amb un milió fresc a la butxaca, ara se l’escolten millor.

Les decisioins de traslladar obres d'art, sigui el 'Guernica' o les de Sixena, són essencialment polítiques

Un milió de raons