Es preveu una tardor turbulenta, amb ventades fortes que poden venir de qualsevol lloc i de qualsevol intensitat

Abans, acabat el mes d’agost era el moment en què la gent tornava de vacances i es reincorporava a la feina, tornava la normalitat; això ja no es dona ara, perquè la gent no sol gaudir de totes les vacances a l’estiu (juliol i agost) sinó que les sol repartir durant l’any o alguns, privilegiats, les fan a temporada baixa amb el conseqüent rebaix del cost que suposen. Però hi ha quelcom que encara es manté: l’inici del curs escolar i l’inici del curs polític. Sobre el primer encara estem en la pantalla que aquest no pot començar el primer dia hàbil de setembre, i en tot cas hauria de ser objecte d’un altre article. Avui, però, m’interessa parlar de l’inici del curs polític. Després d’una primera part de l’estiu de negociacions, a principis d’agost hi va haver fumata blanca i es va elegir el socialista Salvador Illa com a nou president de la Generalitat, i aquest en pocs dies ha confeccionat el seu govern, en un ambient en què el seu partit pràcticament governa les principals institucions del país. Mentrestant, la resta de partits s’han d’anar recol·locant, per tal de pair que ja no són al centre de la partida catalana. Com diu Josep Pla en l’Homenot que dedica a Josep Maria Porcioles, com que la política no és un tractat de geometria euclidiana, sovint la línia recta no és la més curta. N’hi ha que s’han ajuntat per fer només jocs d’artifici i malabars en comptes de programa polític realista, a risc fins i tot de posar en ridícul una institució de país tan sensible com és la policia catalana, com si tant se’ls en fotés, però que tenen sempre el beneplàcit dels mitjans de comunicació nacionals que els compren qualsevol relat de ficció, encara que es vegi d’una hora lluny que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. N’hi ha que s’ocupen d’anar prometent inestabilitat per poder aspirar al màxim fent només el mínim, esperant aconseguir així el que els vots estan molt lluny de donar-los, tenint curiosament sempre bona premsa. N’hi ha que tenen en comú el plantejament d’ultimàtums que duren el temps de consumir-se una cerilla encesa però dissimulant les ganes que se’ls citi per pujar a la barca del govern el més aviat possible, fins i tot fent-se forts amb rocs que troben pel camí. N’hi ha que el seu paper és posar harmonia a la simfonia que arriba de la banda dreta de l’orquestra encara que sigui poc popular entre els seus possibles votants. N’hi ha que s’alien a la catalana posant sobre la taula problemes de seguretat ciutadana amb autors de raça i possibles disfuncionalitats d’ajudes públiques massa decantades cap a una banda, però que expliquen coses que passen i que la gent reconeix i els hi compra cada cop més. N’hi ha que no fan honor al seu nom, i en comptes de definir paraules amb saviesa i ofici només parlen traient foc pels queixals amb paraules ofensives. I m’he deixat per al final aquell partit polític que essent d’esquerres, en el seu nom, ajunta república i Catalunya, que ha governat fa poc la Generalitat però que no encerta a triar un soci fiable, que no el traeixi abans de començar, i que ara està immers en un congrés tan llunyà que provoca que la lluita caïnita entre els seus sigui retransmesa en directe i en públic, per a satisfacció dels seus rivals polítics amb qui es disputa el pastís del poder. Li passa com al Barça: tothom se sent en el dret de dir-hi la seva, de dir què li és bo i què no i, també, qui ha de manar i qui no, sense ser ni soci, ni afiliat. Amb tots aquests ingredients tan suculents com diversos, amb mirades tan particulars del que passa al país i amb aquest panorama, es preveu una tardor turbulenta, amb ventades fortes que poden venir de qualsevol lloc i de qualsevol intensitat. I nosaltres, el poble, assistirem amb més o menys interès a tot aquest espectacle. Tot això només té un risc: que la gent es cansi i s’acabi allunyant de tot això. Aleshores sí, tindrem un problema.

Es preveu una tardor turbulenta, amb ventades fortes que poden venir de qualsevol lloc i de qualsevol intensitat

Un nou curs polític