Com es pot entendre que Déu creés el món si en el seu naixement ja hi havia molta gent? Que si els pastors, que si els mags, que si Herodes, que si els romans... Si corria tanta gent, com es pot dir que creés el món?

“Com es pot entendre que Déu creés el món si en el seu naixement ja hi havia molta gent? Que si els pastors, que si els mags, que si Herodes, que si els romans… Si corria tanta gent, com es pot dir que creés el món?”. Observava en Miquel de sant Julià amb una pregunta d’aquelles que et deixen sobtat.

A les nenes de davant de casa els demanava quina era la figura més important del pessebre i em responien que els reis mags, és clar. Tampoc no podia faltar el caganer i els àngels. Però resulta que la peça fonamental és la més petita i insignificant, sovint amagada, discreta, com és el nen Jesús.

Un cop més, Nadal. Tothom adelerat per les festes, preparatius, trobades, dinars i activitats de tot tipus. Tot molt important i necessari. En uns temps en què vivim envoltats de guerres i d’amenaces llunyanes, que ens apareixen a l’hora de dinar i a la sobretaula. Apaguem el televisor o passem a la telenovel·la, si més no a la sèrie que seguim, però no ens volem deixar influenciar per les desgràcies alienes. S’ho han ben buscat, pensem. I la vida continua, amb el seu frenesí. 

Arribem una altra vegada a Nadal i ens arriben notícies que un noi de vint-i-pocs s’ha tret la vida. Què l’ha empès a autodestruir-se, quan ho tenia tot per davant? Resulta que a la Vall d’Aran no es troba marihuana. És pels pobres. Millor que demanis cocaïna, que dona més nivell. I a qui li importa, que hi hagi qui prefereixi abocar-se per pendents de mort, de condemna de la pròpia salut, si el verdaderament important consisteix en la capacitat de divertir-se, de passar-s’ho tan bé com es pugui, de tenir la targeta carregada i buidar-la per al propi ego, si convé per llançar-se al buit.

Avui ja no ens posem les preguntes fonamentals del qui soc jo, d’on vinc i on vaig. Hi haurà alguna cosa més enllà del que puc veure, palpar i comptar? Importa a algú que hi hagi un déu o que aquest déu hagi nascut algun dia? Si neix, està clar que ha de morir algun dia. Si Jesús fou un infant com un altre, va fer el seu camí, més o menys afortunat. Qui se n’estranya? Però més enllà, resulta que celebrem el seu naixement. O més ben dit, la seva encarnació, perquè els cristians creiem que és Déu mateix, el Verb, la segona persona de la Trinitat divina, que ha vingut a compartir la nostra humanitat perquè puguem entrar en la seva vida divina. Consistent aquesta, en posar la intenció vital en la comprensió, la misericòrdia, la fidelitat, la humilitat, el perdó, l’esperança i, finalment, en l’amor. Són valors corrents avui? A cadascú pertoca de valorar-ho.

De nou Nadal, que ens recorda que la llum venç a la foscor; que el bé venç el mal; que fa més feliç donar que rebre (Ac 20,35), perquè a fi de comptes ens fa més feliços portar un regal que entomar-lo. Perquè fa més feliç visitar un malalt, els pares i els avis, que no pas que t’hagin de visitar. Perquè ens omple de satisfacció poder ajudar els que passen dificultats que no pas que t’hagin d’ajudar. I que per molts anys sigui aquest Nadal, pensem i ens felicitem.

I aquest Nadal ens toca la loteria, perquè comprem tots els números i tenim premi segur. Ho recomanava Pascal des del segle xvii. Apostar per Déu, pel sentit, pel bé, per la fe, l’amor i la misericòrdia, implica guanyar segur. Perquè si un viu en aquest color, podrà gaudir d’una vida ordenada, feliç i en pau, malgrat els daltabaixos de la vida. A fi de comptes, no importarà massa si a l’altre costat no hi ha ningú, perquè un haurà gaudit d’una existència feliç i carregada de llum, de bé i de felicitat. I si, com creiem, més enllà ens trobem amb Jesús ressuscitat que ens espera, haurem guanyat la vida eterna, divina com ella sola.

Per contra, apostar contra el bé, la justícia, contra la pau i la concòrdia, apostar per l’egoisme, la vanitat, l’orgull, l’afany de poder o de notorietat a qualsevol preu, de bon primer crearem ja l’infern en aquest món, sobretot en el propi cor, en la consciència personal. No és el que fan els poderosos, que juguem amb les vides dels altres al tauler de les estratègies de poder mundials?

Bon Nadal significa naixement, el naixement de Déu, l’etern fet humà per rescatar-nos del mal, del pecat i de la mort. Merry Christmas, felicitats en el dia de la festa del Crist. Es pot dir més alt, però no més clar. I malgrat tot, creiem que continua valent la pena viure seguint l’estrella de Betlem, aquella que es va posar damunt del portal de Betlem, avui assetjat per les tropes israelianes. L’infant Jesús, el més petit de tots, pràcticament insignificant i que, en canvi, transforma la història humana des de dins, des del fons, des del cor.

Per un un sant Nadal i un feliç any nou!