Un nou retrat de Santiago Rusiñol
Com hem arribat aquí? ¿Què fa que un doctor en Química, nascut a la província de Madrid, es proposi realitzar, als 63 anys, una segona tesi doctoral, al món de les lletres, en català i relacionada amb Santiago Rusiñol?
En primer lloc, qui subscriu va néixer a Aranjuez. Des de la infància es va acostumar a veure una estàtua situada a l’entrada del poble, just davant de l’Oficina de Turisme i envoltada de jardins. Aquest bust d’un home amb cognom d’ocell (transformat en Ruiseñor), de mirada severa, congelada en pedra, era la imatge d’un pintor català. Enamorat d’Aranjuez, havia mort a l’habitació d’un hotel del poble, com explicava una placa situada a la façana de l’establiment: “Aquí vivió y murió Santiago Rusiñol, genial pintor de los jardines de Aranjuez. 13 de Junio de 1931”.
Més tard va descobrir una altra connexió, mentre escrivia a quatre mans les memòries de la seva mare: el besavi matern, el tío Calores, sobreguarda del Patrimoni a Aranjuez, havia coincidit amb l’artista als jardins durant les temporades pictòriques d’aquest.
Finalment, en tornar al poble, després de viure en aquella Catalunya que era la terra natal de Rusiñol, Algèria, França, Alemanya i els Estats Units com a residències temporals o intermitents, va conèixer la diàspora soferta per aquell bust anteriorment esmentat: amb motiu d’una reordenació de la plaça el 2014, va ser traslladat als magatzems municipals, on havia de romandre temporalment. Quatre anys més tard, parcialment desmuntat, encara passava les nits dins una caixa als afores del Real Sitio.
Com a membre de l’associació Foro Cívico es va veure implicat en activitats diverses per demanar la instal·lació del bust al lloc previst. Una part important d’aquest programa era la difusió de la faceta literària de l’artista. En concret, es van traduir gloses aparegudes a L’Esquella de la Torratxa on Rusiñol parlava d’Aranjuez, i van ser publicades al setmanari local i llegides a la ràdio.
La resposta popular durant les primeres fases del programa va ser molt positiva, i això va fer que es plantegés la traducció d’una part més gran de l’obra literària de Rusiñol. Una opció era tota la seva producció a L’Esquella. Per passar d’aquest punt a la realització d’una tesi doctoral només va fer falta algun suggeriment atrevit i l’excel·lent recepció de la idea per part de l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC.
El doctorand va posar fill a l’agulla i va descobrir que els escrits de Rusiñol a L’Esquella eren una font incomparable per arribar a conèixer en profunditat l’artista, tant en català com en castellà. Aquest fet va donar títol a l’estudi: “Un nou retrat de Santiago Rusiñol”. Les deu facetes del poliedre resultant han mostrat un home força llunyà del mite que ell mateix va crear.
Una persona incapaç d’escriure amb el to agressiu que feien servir els redactors apòcrifs que de vegades el substituïen. Un net marcat per una mort sempre omnipresent a la família. Una tendència gasiva i alhora balafiadora. Un comportament molt menys misogin i donjuanesco que aquell que se li ha atribuït habitualment. Un modernista contrari a la modernitat del progrés industrial i material i a l’aplicació de la ciència a la guerra. Una visió dual, contrària i favorable a la vegada, del món de les tradicions (toros o religió). Un teòric enemic de “l’altre glosador”, Eugeni d’Ors, a qui en realitat admirava. Un artista que s’autoatribuïa llicència per mirar la realitat amb els ulls de la imaginació (faulista, metafòric) o mostrar-se incoherent fent servir l’essència de la seva antiga bohèmia. Un malalt amb molta salut, gràcies als seus secrets epicuris. Un productor de sentències nat. I un visitant assidu d’Aranjuez, generós, ocupat fins a la mort a la tasca de plasmar l’encant dels jardins abans no s’esborrés per sempre, regalant-los la immortalitat que ell també buscava.
El colofó perfecte d’aquestes troballes el proporciona la notícia fresca: el bust serà reinstal·lat a Aranjuez el proper 13 de juny, coincidint amb el 90è aniversari de la mort de Rusiñol.