Un ocell a Bryant Park
Bryant Park és una joia natural i arquitectònica, lleugerament amagada del turisme massiu de Nova York. No és una visita obligada per als turistes que venen a disseccionar la ciutat en tres dies, o sigui que molt sovint, Bryant Park, tot i estar ubicat molt a prop de Times Square, pot passar lleugerament desapercebut per tots aquells que alcen la vista enlaire i contemplen la magnitud dels gratacels amb la boca oberta, i és assaborit amb delit per habitants de la ciutat.
Aquests dies, l’atracció de Bryant Park ha estat un petit ocell, rodanxó i marronós amb taques negres, el que ha fet les delícies dels passejadors i descansadors habituals del parc. Si caminaves pels entorns de Bryant Park, i veies una munió de gent observant un tros de gespa amb matolls i algunes flors, sabies que el que tots ells observaven era aquell ocell petitó, que s’ha convertit en el personatge més fotografiat i gravat de la ciutat més famosa del món.
I què té d’especial aquest ocell? Potser que s’està quiet i tant li fa que se’l mirin i repassin durant molta estona. Potser té el bec més llarg del compte, o un cos més rodó del que tenen els altres ocells. Potser té unes taques molt simètriques escampades per tot el cos. O un moviment de cap i de cos singular, com si volgués mostrar-nos una dansa prohibida. Sigui el que sigui que tingui aquest ocell, ha captivat les mirades i els somriures d’una munió de gent, que acudim expressament a Bryant Park amb l’esperança de trobar-nos-el, de quedar-nos palplantats molt a la vora seu, i de fotografiar-lo una vegada i dues i deu, per tal d’aconseguir la prova fefaent que l’hem vist, que som uns dels pocs cada vegada més nombrosos mortals que ha aconseguit atrapar-lo a dins de l’objectiu.
En aquest món ple de mons a dins de pantalles, però, comprovar que la gent pot quedar-se captivada amb un ocell pràcticament immòbil mig amagat entre matolls em fa pensar que encara hi ha esperança per aquesta humanitat que tan sovint sembla immune a petits plaers visuals.