| 08:10
Opinió

Eren les 2 del migdia i ja havíem acabat de dinar, aquell Divendres Sant. Com manava la tradició el plat principal fou bacallà amb panses i per postres, uns deliciosos bunyols de bacallà

Un peix molt catòlic

La cuina de casa era un bullit, mai més ben dit, preparant el dinar del Divendres Sant. Totes les menges havien de ser les permeses en un dia de magre obligatori. “Què vol dir això de magre?”, preguntava la universitària Noemí, que estava esquiant amb els amics a Baqueira, per les vacances de Setmana Santa. El més informat li va fer una breu explicació del que era un Divendres Sant, en un ambient nacional-catòlic. La Noemí, amb bronzejat de neu, es va posar les ulleres…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't