Article de Jordi Remolins publicat a l'edició d'Osona i el Ripollès d'EL 9 NOU

Una dècada enrere pensava que Ripoll tenia moltes possibilitats. Quan parlo amb gent que ha arribat a viure recentment al municipi, en destaquen la geografia privilegiada. Des de pràcticament qualsevol enclavament urbà, et trobes a un minut o dos del medi ambient, de la naturalesa, les muntanyes, els rius, la vegetació... Un privilegi en un poble –alguns en diuen ciutat però prefereixo pensar contingudament– de més de deu mil habitants, que no ha sabut o no han deixat reinventar-se. No seré jo qui busqui culpables entre la classe política, alguns empresaris o els propietaris del parc d’habitatges desocupats, però estic convençut que encara som a temps de convertir-nos en un destí ideal per a persones que poden teletreballar, amb una distància de poc més d’una hora en direcció a Barcelona, Girona, la Catalunya Nord, França, la Costa Brava o les estacions d’esquí, amb ferrocarril, autovia en direcció sud i al rovell de l’ou d’una ruralitat cada vegada més apreciada. Quan algú intenta vendre un pis en estat deplorable i en vol treure un rendiment injustificat, diuen que té “moltes possibilitats”. Un poble no és un pis, però hi té més similituds que no pas amb una pastanaga. Al Ripoll actual encara hi ha qui pretén vendre fum en forma de bike park o nous polígons que malmeten espais naturals –i que curiosament han desaparegut de tots els debats– o bé volent ampliar-lo en barris de l’extraradi quan continuen havent-hi molts edificis demanant a crits una restauració, i que no són res més que sinònim de decadència. Perquè, qui voldrà venir a viure a un poble urbanísticament decrèpit, socialment en caiguda lliure, i amb una vida cultural i associativa poc atractiva? Hem perdut deu anys, però d’aquí a una dècada espero ser-hi per explicar que Ripoll haurà fet realitat les seves possibilitats, encara que actualment hi vegi més ombres –entre les quals la de la xenofòbia– que no pas llums. I, així i tot, ni que sigui perquè és el meu poble i això de l’egolatria sempre tira, espero que les candidatures a les municipals de maig tinguin un projecte més ferm del que ara mateix es pressuposa. Encendré una espelma a Sant Eudald.

Article de Jordi Remolins publicat a l'edició d'Osona i el Ripollès d'EL 9 NOU

Un poble amb moltes possibilitats