Dir que cal passar pàgina i no mirar enrere seria injust per un club que és a les portes d’arribar l’any que ve als 70 anys de vida

Ens hem acostumat lamentablement aquests últims anys a veure notícies del Club Patí Vic fora de la secció d’Esports del diari, que és el lloc on li pertocaria sortir sempre. Des del 2016 el club està immers en un Dragon Khan que l’ha portat a ser protagonista de l’apartat de Successos per denúncies, escorcolls policials o detencions. Però també la mala gestió l’ha fet aparèixer a les notícies d’Economia amb un primer preconcurs de creditors i finalment, des del passat mes de març, ja hi ha una administració concursal que s’ha fet càrrec del club. Els socis que no han deixat el braç a tòrcer i han lluitat a totes amb la seva fidelitat perquè no desaparegui el club es mereixen que tot vagi bé. També les persones que de forma desinteressada i amb un elevat desgast personal s’han posat al capdavant en una situació crítica com la que s’ha viscut aquests darrers anys. O els treballadors del club que en moments complicats i agreujats per la pandèmia se’ls demana que redoblin esforços. Aquesta decisió que suposa tancar la via judicial ha de ser un punt d’inflexió. Dir que cal passar pàgina i no mirar enrere seria injust per un club que és a les portes d’arribar l’any que ve als 70 anys de vida. S’han fet moltes coses bé, s’han superat altres moments crítics i en el camp esportiu s’han viscut èpoques daurades. Quin serà el futur del Club Patí Vic és difícil de predir. Alguna empresa es pot fer càrrec d’explotar la part esportiva?, els pavellons poden tenir un ús obert a tota la ciutadania? Les instal·lacions tenen un gran potencial i la ciutat segurament no es pot permetre que aquestes es perdin i sobrecarregar les instal·lacions municipals que ja estan al límit. És necessari per tothom que sigui un punt i seguit.

Dir que cal passar pàgina i no mirar enrere seria injust per un club que és a les portes d’arribar l’any que ve als 70 anys de vida

Un punt i seguit