Què carai tenia Pep Vilà que va situar el CA Vic com un club de referència a tot l'Estat? Per què encara tothom el recorda amb tanta devoció?

Pere Casacuberta, esprint trencat va molt més enllà de retratar la carrera esportiva truncada d’un atleta. El documental aconsegueix despertar múltiples reflexions en l’espectador: la fina línia entre l’èxit i el fracàs, i valors com l’esforç, la disciplina o el caràcter humil de la gent de pagès de tota la vida.

Malgrat que el protagonista és, sens dubte, l’atleta de Gurb, hi ha un nom que ressona a tota hora. De fet, la primera persona amb qui vaig parlar només arribar divendres als multicines, l’exatleta Lurdes Miquel, ja me’l va citar; i una de les últimes, un cop acabada la projecció, l’expresidenta del CA Vic i exatleta Roser Parés, també. El mateix Pere Casacuberta diu en més d’una ocasió que gran part del mèrit d’aquell títol de campió del món júnior de cros és del seu entrenador.

Què carai tenia Pep Vilà per aconseguir tants èxits amb el CA Vic? Per què tots l’admiraven i l’apreciaven tant que, encara ara –més de 25 anys després de la seva mort precoç, als 48–, en parlen amb aquesta devoció? Alguns, entre els quals Pere Casacuberta, van deixar de córrer quan va morir. L’atletisme va deixar de tenir sentit. Aquell dia va marxar un home baixet i humil, però amb un carisma gegant, i tota una generació d’atletes va perdre per sempre més un referent.