Un reset
L’estiu arrenca amb un sant Joan que va arribar precedit d’una onada de calor. Els termòmetres a l’alça, cada vegada amb més freqüència, són un indicador del que ve. Els experts expliquen que els fenomens extrems cada vegada seran més freqüents. No és cap estadística. És d’aquelles qüestions que han de formar part de les agendes polítiques a tots nivells. La coordinació d’accions a diferent escala ha de ser una prioritat. Com que és una qüestió col·lectiva, i encara sembla llunyana, no existeix prou consciència de la greu amenaça que representa. Entre els joves, en canvi, existeix major consciència. És un dels temes que els preocupa i els ocupa.
De fet, el del canvi climàtic és un tema vital. La pandèmia, que en molts àmbits va actuar com un rotulador fluorescent que subratllava les debilitats en una metàfora manllevada del sociòleg Jordi Collet, va provocar estralls. A l’hora d’afrontar la reconstrucció, com si fos una carretera malmesa, hi havia dues opcions: apedaçar l’existent o fer-ne una de nova. Potser més estreta. Construir aquesta nova carretera s’ha de fer mitjançant reformes. Quan tot està remogut és el moment de fer reformes perquè, si no, tot se solidifica. I, ara, per tant, és el moment d’afrontar el repte del canvi climàtic. Si no, serà com fer un reset inútil peqruè, a la pantalla de l’escriptori, hi continuaran havent les mateixes carpetes de sempre. I la del canvi climàtic n’és una de `bàsica.