La situació, avui, és crítica. I pot ser-ho més. Cal afinar molt les mesures per evitar uns efectes col·laterals que poden ser devastadors per a molts sectors

El govern espanyol va aprovar aquest diumenge al matí, en un consell de ministres extraordinari, l’estat d’alarma, un mecanisme d’excepcionalitat que permet restringir llibertats individuals. L’estat d’alarma actua com a paraigua legal per posar en marxa un toc de queda que prohibeix la mobilitat a l’espai públic entre les 11 del vespre i les 6 del matí. Les comunitats autònomes podran modular aquesta franja. A Catalunya, per exemple, s’activarà a les 10 del vespre. Aquesta passada nit ja ha entrat en vigor. L’estat d’alarma, un instrument per implantar mesures que permetin disminuir uns contagis de Covid-19 disparats, es preveu que acabi tenint una vigència de mig any. Les decisions, ara, no estaran centralitzades. Competeix a cada comunitat autònoma, en el marc dibuixat per l’estat d’alarma, adequar-les com més convingui. És bo que hi hagi marge. El concepte de cogovernança, en un país en què conviuen diferents nivells d’administració, hauria de ser més efectiu. Les realitats no són monolítiques i, per tant, les respostes tampoc han de ser uniformes. Més enllà d’això, però, la situació convida a algunes reflexions. En primer lloc, que és una evidència que la situació sanitària obliga a extremar les restriccions. La celeritat és important. Si no, el que avui va malament demà anirà pitjor. Això ja es va poder comprovar durant la primera onada. En segon lloc, però, cal tenir molt present l’efecte que aquestes decisions tenen sobre l’economia. La situació, avui, és crítica. I pot ser-ho més. Cal afinar molt les mesures per evitar uns efectes col·laterals que poden ser devastadors per a molts sectors. És necessari que el destí dels recursos públics, i els que arribaran d’Europa en el marc del programa de recuperació Next Generation, evitin que els ERTO passin a ERO i que els ERO desemboquin en tancaments d’empreses i, per tant, en atur. el màxim consens polític per teixir una xarxa de seguretat que freni l’exclusió social, donar liquiditat a les empreses i preparar un futur que descansi sobre les bases de la digitalització i l’economia verda són reptes immediats.

La situació, avui, és crítica. I pot ser-ho més. Cal afinar molt les mesures per evitar uns efectes col·laterals que poden ser devastadors per a molts sectors

Un toc de queda amb efectes secundaris