Hi ha qui voldria que els pobles fossin com un pessebre. Sense menystenir l’aspecte ambiental, estètic i històric, el que realment és important per lluitar contra el despoblament és que el pagès es pugui guanyar la vida fent de pagès

El totxo és el llibre que conté la Llei d’Urbanisme de Catalunya i els seus reglaments: més de 1.000 pàgines i 1.340 grams. Un autèntic totxo. Tothom que es mou en els sectors de la construcció, activitats mediambientals i els mateixos ajuntaments pateixen les conseqüències negatives de tanta regulació i tanta indefinició de les lleis, que frena el desenvolupament econòmic del país. La Generalitat va començar a exercir competències en urbanisme l’1 d’octubre de 1978, amb el reial decret de traspàs de competències de l’administració de l’Estat, va ser de les primeres competències que va tenir l’administració catalana. Han passat més de 40 anys i en comptes de millorar la legislació el nostre Parlament hi ha afegit brossa i més i més complicacions. Per exemple, al món rural, a pagès. Actualment, jau en la pau del senyor de l’administració catalana des de fa gairebé deu anys un avantprojecte de llei del territori de Catalunya, que ja veurem quan i com s’acaba, i si després de tants anys per fer una llei veurem si serveix prou bé els interessos generals de la població. El primer problema que tenim és que l’única Llei d’Urbanisme a Catalunya és uniforme, no considera les diferències que hi ha entre els municipis grans i petits. Hi ha més de 700 municipis de menys de 5.000 habitants, i això vol dir que poca gent ha de cuidar de la majoria del territori català. Caldria que la llei tingués en compte la singularitat d’aquest tipus de municipis, amb unes problemàtiques molt diferents de les grans ciutats. A pagès es necessita menys entrebancs legals i un planejament pragmàtic i eficaç: no més problemes, sinó solucions. Les ments clarividents del tema urbanístic de Catalunya no deixen construir ni un sol habitatge a pagès per viure i conrear la terra. Ja s’entén que des d’un despatx de la Generalitat tot es veu d’un altre color, però no costaria res abans de fer un informe urbanístic estudiar-lo, in situ, sobre el terreny. Caldria adonar-se de la complexitat del país, els pros i els contres per al seu desenvolupament rural/territorial des d’un punt de vista ambiental, però amb una visió de futur. Posem un exemple molt habitual a pagès. Si hi ha una família amb fills que volen fer de pagesos, quedar-se al territori i viure al costat dels pares i avis és gairebé impossible. Al final han de marxar perquè les lleis prohibeixen la divisió d’una casa de pagès, engrandir-la, aixecar un pis més i tampoc es pot construir un altre habitatge al costat de l’actual. Em sembla que això no molestaria a ningú i el que fem és posar traves perquè els joves es puguin quedar als pobles. Algú pot dir que hi ha un catàleg de masies a cada municipi, que s’ha de respectar i rehabilitar. Em sembla molt bé que es vulgui vetllar per tanta perfecció i tanta estètica, però si fos això el que hauria de fer l’administració és subvencionar a fons perdut la rehabilitació de les masies o comprar les finques per mantenir tota aquesta mirada tan bucòlica de segles passats. Hi ha qui voldria que els pobles fossin com un pessebre. Sense menystenir l’aspecte ambiental, estètic i històric, el que realment és important per lluitar contra el despoblament és que el pagès es pugui guanyar la vida fent de pagès. Cal tenir en compte que a la majoria de comunitats autònomes de l’Estat espanyol, fins i tot la que anomenen l’Espanya buida, disposa de moltes més ajudes i suport institucional cap a pagès. Ajuts per reparar i reconstruir les cases, posar energia, l’aigua, arranjar camins. En canvi, aquí tot queda amb promeses que quan arribin ja no faran falta, perquè no quedarà cap pagès. Tinc la sensació que fa massa temps que anem contra direcció i ens pensem que hi van els altres.

Hi ha qui voldria que els pobles fossin com un pessebre. Sense menystenir l’aspecte ambiental, estètic i històric, el que realment és important per lluitar contra el despoblament és que el pagès es pugui guanyar la vida fent de pagès

Un ‘totxo’ que no deixa fer paret