Des de Manchester o des d’Osona un Vic-Manlleu és un Vic-Manlleu

Si alguna cosa bona té la globalització és que diumenge passat es va poder veure des d’Anglaterra, gràcies a una retransmissió per internet, el derbi Vic-Manlleu a la sala de premsa del Manchester City. Al final potser no estem tan malament. Estava amb Enric Gil, bon corresponsal i millor amic, frisant amb cada arribada del Manlleu a l’àrea del Vic, i patint quan els locals se’ns acostaven. Alguns anglesos ens miraven amb cert recel, incòmodes amb l’escena que estàvem muntant. Al final se’ns va acostar Jon Smith, periodista de ESPN, a preguntar per què estàvem tots dos mossegant-nos les ungles davant un ordinador portàtil. Li vam explicar el cas, i es va quedar fins al final amb nosaltres contemplant el memorable 0-0 amb què va acabar el partit. “No us costarà veure un partit millor que aquest, amics”, ens va dir en Jon, irònic com sempre, quan va sonar el xiulet final, a cavall entre la lipotímia i la migdiada amb el partit. No paràvem de mossegar-nos les ungles i amb l’Enric vam acabar donant per bo l’empat. Allò era la prèvia d’un Manchester City-Arsenal, que va acabar amb victòria local per 3-1. Dies més tard aniríem també amb l’Enric a veure el City al camp de l’Everton. Van guanyar 0-2. Aquest diumenge vam seure junts al partit que l’equip de Guardiola va jugar contra el Chelsea: van golejar 6-0. En els tres enfrontaments que hem viscut junts des del derbi osonenc hem vist 12 gols. Segurament en Jon tenia raó, per què negar-ho, però aquest diumenge sortint de l’Etihad Stadium encara dèiem: “I si Martí Soler hagués marcat aquella, què?”. Al final, des de Manchester o des d’Osona, un Vic-Manlleu és un Vic-Manlleu.

Des de Manchester o des d’Osona un Vic-Manlleu és un Vic-Manlleu

Un Vic-Manlleu