Claparols m’explicà que el seu avi, Josep M Pericas, es feu seva una de les idees més desgavellades de Gaudí: penjar una enorme campana en l’ull de la Roca Foradada del massís de Montserrat

Amb l’arquitecte Josep Maria Claparols i Pericas encara esquiem i pedalem. Escric encara perquè ja fa 75 anys que sentim tocar campanes. No fa pas gaires dies, fent la beguda, recuperant forces, em parlà del seu avi, Josep Maria Pericas i Morros, l’arquitecte noucentista vigatà que és tan present a Vic amb obres com la casa Bayés, el convent de les Josefines, el sepulcre del bisbe Torras i Bages a la catedral, la façana de la casa Puig al carrer de Verdaguer... “Quan el meu pare va morir massa aviat, la mare, el meu germà i jo, vam anar a viure amb els avis, a la bonica casa Pericas, ubicada a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia de Barcelona. Un edifici del 1919, sobre solar trapezoidal, un projecte per a la família, amb tres façanes articulades mitjançant dues tribunes cilíndriques que, sense arestes vives, donen continuïtat a les façanes. És aquí on vaig viure durant uns anys. En aquell temps, la relació avi-net no era com la d’ara. L’avi era sever i es feia respectar, em sap molt de greu i sempre me n’he penedit, però mai no vaig saber-lo valorar, ni aleshores ni tampoc quan vaig començar els meus estudis d’arquitectura. I tant que n’hauria après!” L’any 2019, en Josep Maria sí que ho va fer d’apreuar-lo, i amb escreix, escrivint el llibre: Josep Maria Pericas i Morros (1881-1966), arquitecte, i organitzant una exposició conjunta, sobre el pensament i la vida del seu avi, l’home que va viure tots els canvis, socials i estilístics de la primera meitat del segle XX. “L’avi era un fora de sèrie, arquitecte excel·lent i dibuixant de primera, tenia un bon equip d’artesans, els cuidava molt: com l’inquiet ebenista Josep Bigas, que a partir del 1926 va dirigir la sala Bigas, al carrer de Sant Sadurní de Vic i el bon ferrer Ramon Collell, àlies Picallimes”. I tot seguit, en Claperols m’explicà que el seu avi, que fou arquitecte de Montserrat els anys 1915-1919, es feu seva, per haver-la sentit personalment del mateix Gaudí, una de les idees més desgavellades per a la serralada montserratina. El projecte era el de penjar una enorme campana en l’ull de la Roca Foradada del massís de Montserrat. “Ho recordo com si fos ara, era l’any 1966, l’avi era gran i estava malalt; la Guerra Civil i la postguerra van suposar per a ell una llarga etapa plena d’entrebancs, que l’havien aïllat de l’entorn cultural de l’època. Jo l’ajudava a escriure a màquina; recordo que una de les últimes coses que ell em va dictar fou una carta dirigida a don Manuel Fraga Iribarne. En la missiva, l’avi explicava al senyor ministre la molt detallada idea d’una campana electrificada i dirigida des d’una centraleta ubicada en l’Abadia. Seria, deia ell, una atracció turística de primera línia, la gent hi aniria en massa; els tocs se sentirien des de Manresa. El metall s’havia de fondre al mateix peu de la roca; perquè la campana pesava més de dues-centes tones...” “Sí, el meu avi va tenir sempre al cap la idea de la campana de Gaudí. Potser perquè era molt religiós, anava a missa cada dia; i també perquè era representant d’una fàbrica de campanes: la de la Viuda de Murua (Vitoria-Gasteiz). El seu dibuix de la campana a la foradada és molt bonic, –al col·legi d’Arquitectes hi tenim l’original a escala gran– i ell l’utilitzava com a fulletó de propaganda. Havia fet els plànols de moltes esglésies i campanars, i la vídua Murua deuria estar encantada de tenir un bon representant, un arquitecte tan prolífic”. Escoltant l’arquitecte Claparols i Pericas vaig comprendre el sentiment de l’arquitecte Pericas i Morros: enmig de l’enyorança el seu viatge s’acabava... Però el somni persistia, el d’un batall colpejant la grossa panxa de bronze, i el d’un vell, com ell, escoltant la veuassa de la campana gaudiniana tocant l’Àngelus des de l’ull de la Foradada.

Claparols m’explicà que el seu avi, Josep M Pericas, es feu seva una de les idees més desgavellades de Gaudí: penjar una enorme campana en l’ull de la Roca Foradada del massís de Montserrat

Una campana a l’ull de la Foradada