Per alguns, una casa on tornar vol dir l’abraçada eterna de les amigues de veritat, arribar al cim de la teva muntanya, escoltar i poder parlar amb la llengua materna. Per d’altres tornar a casa és una cançó, un poema, una novel·la o el llit compartit. Casa és el plat de verdura després d’un cap de setmana d’excessos, els llençols nets després d’una bona dutxa o la complicitat del silenci amb el company de vida

Fa unes setmanes una trucada d’un amic m’avisava que m’arribaria una proposta. No sabia quan seria, ni per on baixaria, ni de què es tractaria. A més, se’m feia difícil preveure quina seria la meva resposta. El que tenia clar, però, és que no podia ser res dolent i és que vindria de casa. Seria una proposta que sorgia d’aquell espai on malgrat hagis marxat fa temps sempre hi trobes el teu raconet, aquella olor, sensacions que mai s’obliden. La proposta va arribar i resulta que es tractava de fer això que fa una estona que estic intentant fer i no tinc clar si me’n sortiré. Escriure un article d’opinió en aquest diari, per mi, suposa comptar amb una casa on tornar, comptar amb aquell espai físic i mental on vaig començar a enfrontar-me al pànic del full en blanc, als nervis dels tancaments, a l’estrès de publicar coses que saps que no agradaran a tothom i que tindran conseqüències, a assumir la responsabilitat d’explicar les coses amb rigorositat i honestedat, a gaudir dels coneixements de persones sàvies i a entendre que a vegades les opinions no són compartides. Per alguns, una casa on tornar vol dir l’abraçada eterna de les amigues de veritat, arribar al cim de la teva muntanya, escoltar i poder parlar amb la llengua materna. Per d’altres tornar a casa és una cançó, un poema, una novel·la o el llit compartit. Casa és el plat de verdura després d’un cap de setmana d’excessos, els llençols nets després d’una bona dutxa o la complicitat del silenci amb el company de vida. Però darrere d’aquestes al·legories hi ha persones per a les quals disposar d’una casa on tornar és un luxe inabastable. Segons el sisè informe de competitivitat de la comarca d’Osona corresponent al 2023 i que es va presentar fa poques setmanes, el lloguer a la comarca ha crescut quasi un 8% i això té unes derivades molt clares. L’esforç econòmic mitjà que es realitza a la comarca per accedir a un habitatge de lloguer representa el 30,8% del salari de mitjana. Un 40,7% si parlem de joves de menys de 25 anys. Quina capacitat d’estalvi els queda amb aquesta situació? I de poder consumir cultura o viatjar? Potser per això, l’alternativa és quedar-se a casa els pares fins que vinguin temps millors. Aquest informe rigorós i exhaustiu, l’última edició del qual és del 2019, també recull que els osonencs cobren un 5,19% menys que la mitjana catalana, un diferencial que encara creix més si ens fixem en el sou de les dones, que és un 11,10% menys. Gràcies a aquestes dades, l’informe adquireix un gran valor per poder elaborar l’estratègia política i empresarial de la comarca i hauria de ser lectura obligada per a totes les persones que l’han de fer. El valor d’aquest informe o més ben dit un dels valors que té aquest informe és la identificació d’uns possibles escenaris cap on es podria dirigir Osona. Arribar-hi o no depèn, bàsicament, de l’estratègia i l’acció política municipal i comarcal i dels projectes socials que han de permetre generar, per exemple, treball de qualitat, habitatges dignes o polítiques públiques que frenin l’exclusió social i que entre altres coses facin possible que sempre hi hagi una casa on tornar. En aquests moments, però, cal vetllar per aconseguir frenar la tendència que podria portar que Osona es converteixi en la “Balieu de Barcelona”, o tal com diu l’informe “Balieuosona”, un espai sense cohesió social, amb un augment de la vulnerabilitat de les zones més marginades, agreujament de les condicions laborals i econòmiques i un creixement de la conflictivitat social. Òbviament, em direu, “és el pitjor dels escenaris i no cal posar-se en aquesta tessitura” i ho comparteixo. Però crec que ara més que mai és important pensar en la importància de saber construir cases fermes i sense esquerdes perquè tots i totes tinguem el mateix dret de tenir-ne una on tornar.

Una casa on tornar