Una comissió d’urbanisme a Osona
L’administració i el govern de la Generalitat no tenen data d’entrega per complir amb les obligacions que tenen per llei amb els seus ciutadans, com per exemple atorgar llicències i permisos amb promptitud, que no són una concessió sinó un dret del ciutadà.
Posarem un exemple senzill: un pagès compra maquinària nova per conrear la seva finca i, com és lògic, necessita un magatzem o local més gran per estabular-la. L’home, tot eixerit, se’n va a l’Ajuntament de torn i parla amb l’alcalde (es coneixen de tota la vida) i li diu: demanaré una llicència d’obres per ampliar els coberts.
L’alcalde li respon: per nosaltres cap problema. Ara bé, pensa que ho hem d’enviar a Urbanisme, i aquests són molt lents… potser trigaran un any. El pagès pensa: per què ha d’anar a Urbanisme, si el territori a pagès és rural?
Què pot passar? Que esperant Urbanisme, ja s’hagi rovellat el tractor i les eines… Això vol dir que la Generalitat, d’ajudar els pagesos, ni pensar-ho. Nosaltres, el govern, som per aplicar les lleis, que per això manem.
Les nostres comarques –el Lluçanès, Osona, el Moianès, etc.– estem adscrites a la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central (un nom sense massa fonament: el centre depèn de la circumferència, i no dels caps pensants d’Urbanisme).
Detallem el viacrucis: l’Ajuntament envia la llicència a Manresa (Urbanisme té acollonits tots els ajuntaments de la Catalunya Central i la perifèria, inclosa Barcelona, i el Hard Rock també…). Ja tenim la llicència, la del pagès, sobre la taula dels savis d’Urbanisme. Però en primer terme hi ha un problema de funcionament: la Comissió d’Urbanisme central només es reuneix un cop cada trimestre (i si no és festa). Mentrestant, els expedients s’acumulen, els paquets de temes per resoldre engreixen i entren a fer número… a fer cua. I així passarem un any, per saber-ne el resultat, no pas perquè et donin el vistiplau.
La Comissió de Manresa abasta 144 municipis. Si no es pot fer res més, com a mínim hi podria haver una reunió mensual (que tampoc és l’ONU) i esbandir les llicències amb direcció cap als ajuntaments.
Una altra solució més correcta seria crear una nova Comissió d’Urbanisme a Vic, que acollís Osona, el Lluçanès, el Moianès i el Ripollès (que avui va a Girona). L’exemple seria molt senzill. Es veu que l’aritmètica no és el seu fort. Així quedaria resolt com a màxim en tres mesos, que ja és molt per una obra a pagès.
A la Generalitat li manca el més important: tenir data d’entrega. Penseu que si totes les empreses del país i autònoms anessin així, Catalunya estaria parada i arruïnada des de fa molt de temps. Per sort, no és així.
Aquestes nimietats administratives, que no ho són, no valen cap euro; al contrari, potenciarien les obres. Per motius misteriosos, és difícil que es posin en marxa, i això fa que la Generalitat funcioni com al segle XIX… quan un home amb cavall portava les missives a pagès. Una gota d’humor, però és certa: a un meu familiar li varen portar el nomenament de batlle d’Oristà des del Corregimiento de Vic amb un cavall, l’any 1824, fa 201 anys…
Crec que per això una de les primeres pel·lícules que va emetre TV3 el setembre de 1983 (a l’estrena) es deia El correu del zar… i els russos parlaven català. Si continuem així, els catalans parlarem rus, paraules del pagès de la llicència.