No cal que ens prohibeixin una conducta per saber que no és apropiada.

L’augment de contagis de la Covid-19 dels últims dies, que ens situen a les portes d’una tercera onada de la pandèmia, obliguen a prendre mesures més restrictives. No hi haurà un confinament dur, però sí que caldrà restringir moviments i contactes socials. Les decisions per frenar la corba de contagis han de respondre a tres criteris: sanitaris, econòmics i socials. Una cinquantena de metges han firmat una carta demanant sacrifici i responsabilitat per evitar una tercera onada que podria tenir danys incalculables per a la salut pública. Arribaria en un moment en què el nombre diari de positius és molt elevat i la resposta del sistema sanitari no podria ser l’òptima tenint en compte l’ocupació que hi ha de les unitats de cures intensives dels hospitals catalans i la fatiga que acumulen els professionals de la salut.

Durant la pandèmia, recorden, s’han diagnosticat un 15% menys de pacients amb càncer i s’ha atès un 40% menys de visites a les àrees de salut mental. No només això sinó que els infarts i ictus que arriben a urgències ho fan en un estat més avançat. El símil que utilitzen per remoure consciències és el de l’avió: és com si cada dia s’estavellés un Airbus 320 a l’Estat espanyol, pel nombre de víctimes mortals. Això els millors dies i un Boeing 747, els pitjors. A Osona havia començat a revertir la situació greu de les últimes setmanes, però ja torna a pujar tant el risc de rebrot com la velocitat de propagació i al Ripollès les dades són més negatives, immers com està en una segona onada tardana.

A l’hora de decidir un enduriment de les mesures no es poden oblidar altres criteris que s’han posat a la balança. En el vessant econòmic cal una estratègia sistèmica per no tancar del tot activitats que acumulen mesos de pèrdues i que difícilment es podria compensar des del govern l’impacte que tindria una decisió dràstica durant uns dies en què hi acostuma a haver un elevat nivell de consum. I tampoc podem oblidar que estem pocs dies abans de les festes de Nadal, uns dies en què les famílies es reuneixen i que després d’un any difícil, amb confinament i restriccions de contactes, eren especialment esperades. Sacrifici i responsabilitat, individual i col·lectiva. No cal que ens prohibeixin una conducta per saber que no és apropiada.