Les notícies del cor continuen dibuixant el món i les relacions sota paràmetres caducs, catòlics i tradicionals

Primer va ser la suposada infidelitat de Piqué a Shakira. De seguida mig món es va fer la pel·lícula clàssica de les banyes amb una noia més jove. Com si la vida de dues estrelles globals es pogués mesurar amb els mateixos paràmetres que els d’una parella de classe mitjaneta convencional. El que volien dir –ja ho tradueixo– ve a ser: és normal que et deixin si tens el mal gust d’envellir, ni que siguis una deessa llatina. No, ells no envelleixen, ells maduren. Poc després deien que ella havia tingut un atac d’angoixa i l’havien hagut de portar a l’hospital en ambulància. Shakira ho va desmentir, però ja va quedar apuntada una idea per si les mosques: les dones són unes histèriques. El següent capítol era que tenien una relació oberta però ell s’havia saltat les condicions acordades. En resum: pobreta ella, quina pena. I després de la ració de paternalisme, els titulars de les revistes del cor ja parlaven de “guerra oberta”. Tradueixo: ella vol venjança. Els missatges que traspuen tot aquest estol de notícies del cor són tan patriarcals i carques que no se’n salva ni un. Continuen dibuixant el món i les relacions sota uns paràmetres caducs, catòlics, tradicionals i cisheteropatriarcals. El món està canviant però els discursos hegemònics continuen emmidonats, delimitant la llibertat de la dona i assenyalant-la amb uns prejudicis infectes. Els llegim entre línies. Diuen: tu, a ratlla. N’han passat més exemples. El més lleuger, el debat nacional sobre l’escot de la portaveu del govern. Quina mandra que de tan poca cosa en fem comunicats oficials, però valgui la sobreactuació per veure la constant sexualització del cos femení i per preguntar-nos què ens educa la mirada. El cas més viral ha estat la divulgació il·legal d’un vídeo eròtic d’un personatge famós però en què la notícia són les dues dones: la que està amb ell i la que no hi és, la seva dona. La muller en qüestió ha llançat un missatge impecable: “Jo no soc una víctima i aquí no hi ha bàndols ni propietats.” No és ni pobreta ni imbècil, ni innocent ni fresca. I sobretot, no és res que els altres tinguin dret a anomenar-la. Les relacions poden tenir moltes accepcions si són honestes i consentides. I el més greu de tot ha estat que l’artista Paula Bonet hagi hagut de deixar la vida pública perquè un assetjador que l’amenaçava ha sortit de la presó i tem per la seva vida. Això és una setmana normal en la vida d’una dona d’avui i d’aquí. Tots aquests cops de martell que li moldegen de mala manera el cervell i li dicten com ha de ser, com s’ha de comportar, com ha de vestir, què ha de vigilar. Com ser dona, en definitiva. Un manual d’instruccions que han fet els homes, per cert. Directe a les escombraries.

Les notícies del cor continuen dibuixant el món i les relacions sota paràmetres caducs, catòlics i tradicionals

Una dona com cal