Sabeu què en valoren els nens i nenes de l'escola des de la seva saviesa infinita? Allò que hi van viure, els companys, els professors, els riures... molt més enllà de les parets que els van acollir

Soc mare de dos alumnes de l’escola Emili Teixidor de Roda de Ter i he viscut de molt a prop tot el procés de més de 10 anys que ens ha costat tenir un edifici definitiu per a aquesta escola. Per motius professionals, ho he hagut de viure també des d’un altre vessant, el de periodista, i això m’ha obligat a donar-li un enfocament diferent que ha fet que passés de la visceralitat i frustració d’una mare que vol el millor per als seus fills a la distància justa per poder explicar la notícia amb veracitat i responsabilitat social. Quan les Dominiques de l’Anunciata van anunciar, valgui la redundància, que tancaven l’escola concertada Sant Lluís Bertran, des del poble es va actuar amb rapidesa per tal que l’única escola pública que quedava, la Mare de Déu del Sòl del Pont, no es convertís en una escola de tres línies i que el municipi pogués continuar tenint dues escoles. El que no ens esperàvem és que des d’aquell moment passéssim 12 anys de provisionalitat a les antigues escoles Sant Joan. Hi ha alumnes que no han pogut estrenar el nou edifici i que s’han passat tota l’Educació Infantil i la Primària en unes instal·lacions que es van haver d’ampliar amb aules prefabricades, amb un menjador que era una simple aula i havent de traslladar-se al pavelló municipal a fer l’assignatura d’educació física. El que més gràcia m’havia fet sempre era quan des de l’escola s’avisava les famílies que estava prohibit que els nens i nenes portessin maletes amb rodes perquè ocupaven massa espai. A la manca d’espai, s’hi sumaven els problemes diversos que hi havia de manteniment d’un edifici vell i que feia anys que havia estat en desús, com goteres i problemes amb el desguàs dels lavabos, i altres afers de manteniment varis que se m’escapen. Recordo aquella vegada que va venir algú important a revisar les condicions en les quals estudiaven els nostres fills, suposo que per poder valorar si era prioritari o no un edifici definitiu, i que ens va voler fer creure que “no esteu tan malament”. Em vaig descuidar de demanar-li a quina escola estudiaven els seus fills. És cert que sempre es pot estar pitjor, però no traiem ferro a determinats assumptes i menys davant d’uns pares i mares que estaven preocupats per una situació que s’eternitzava i que tot i això van tenir un comportament exemplar i una paciència infinita. Va arribar un moment que la desil·lusió era màxima i que ens vam sentir completament desemparats. Encara que des de l’Ajuntament de Roda de Ter sempre es van estar fent gestions, les notícies de la construcció del nou edifici no arribaven. Diuen que va ser la crisi la que ho va fer endarrerir tot. Potser va ser per tota aquesta tensió acumulada que quan vaig posar per primera vegada els peus al nou edifici vaig sentir una gran emoció. Hi vaig assistir com a periodista, però va prevaler més la meva condició de mare i la directora del centre, la M. Àngels, em va haver de consolar. És un edifici que supera amb escreix les expectatives que m’havia fet. Ple de llum, d’espais grans i bonics. Ple d’energia positiva. Aneu-la a veure i valoreu-ho vosaltres mateixos en la jornada de portes obertes prevista per al matí d’aquest diumenge, 4 de març. Però què en pensen els meus fills? El meu fill gran ja fa 3r d’ESO i no l’ha pogut estrenar. M’ha explicat que mentre hi estudiava no trobava a faltar un edifici nou perquè no en coneixia cap altre. És clar que ara que va a l’institut no tornaria a l’escola vella. I el meu fill petit està cursant 5è. Per tant, podrà gaudir de les noves instal·lacions encara un altre curs. Ell, per exemple, troba a faltar el pati de l’escola vella. Sabeu què en valoren ells des de la seva saviesa infinita? Allò que hi van viure, els companys, els professors, els riures... molt més enllà de les parets que els van acollir. I és per això que acabo amb el meu profund agraïment a tots els mestres i professors que omplen les escoles de llum i que ajuden les famílies a fer dels nostres fills persones amb inquietuds.

Sabeu què en valoren els nens i nenes de l'escola des de la seva saviesa infinita? Allò que hi van viure, els companys, els professors, els riures... molt més enllà de les parets que els van acollir

Una escola plena de llum