Els cristians hem de viure el present i el futur amb esperança i recordar que el Regne de Déu, Jesús el va comparar a un gra de mostassa, la més petita de les llavors

És així el present (i així serà el futur més immediat) de l’Església, amb comunitats cada vegada menys nombroses i més petites. Aquesta realitat es veu confirmada per l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Així, segons el Mapa Religiós de Catalunya, el nostre país ha perdut 161 temples catòlics en un any. Cal recordar que el Principat té actualment 7275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents, segons recull la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. 

Segons aquest recompte, la religió catòlica té 5795 centres de culte, un 80% del total i és la confessió religiosa que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys. 

Aquesta disminució dels centres catòlics de culte, així com el nombre de convents i de monestirs, que també ha disminuït, i el nombre de monjos i religioses, menys nombrosos que fa uns anys, té diverses causes. De fet, és ben evident que estem vivint una reducció de centres de culte i del nombre de comunitats religioses. Així, només a la ciutat de Lleida, han marxat les Filles de la Caritat, presents a la capital del Segrià des del segle XVIII, les Carmelites del P. Palau i els Franciscans. També han marxat d’Almacelles, els Germans de Sant Joan de Déu; les Filles del Cor de Maria han deixat la Pobla de Segur i els Germans de la Salle han marxat de Mollerussa. I només a Manresa, han marxat les Germanetes dels Pobres, els Caputxins, les Serventes del Sagrat Cor i les Paüles. També a Girona han marxat les Carmelites Descalces de Montilivi i els Dominics i les Clarisses Caputxines i a la ciutat de Solsona no queda cap de les comunitats religioses que hi havia fa uns anys.

També a l’estat espanyol, les xifres i la disminució de les comunitats religioses són semblants a les que dibuixa el Mapa Religiós de Catalunya. Així, mentre que fa 40 anys una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques dibuixava un país catòlic, amb un percentatge del 90,2% de creients, hui el 60,9% dels espanyols asseguren que no van gairebé mai a missa, si no és que van a funerals, casaments o batejos.

El 2019, el CIS deia que el 66,9% dels espanyols es definien com a catòlics, encara que només el 12,2% anava a missa tots els diumenges i festius i només el 2,4% ho feia diverses vegades a la setmana. I mentre que el 1980 el 98,3% dels matrimonis es casaven per l’Església, avui la seva xifra és molt minoritària (Religión Digital, 30 d’octubre de 2022). Pel que fa al 2022, el CIS diu que “només un de cada deu joves espanyols es declara catòlic practicant”. Per això pel que fa al 2022, “el nombre de catòlics baixa al seu mínim històric amb un 55’4%”, segon el CIS (Religión Digital, 22 de novembre de 2022).

També el País Valencià ha sofert aquesta tendència a la baixa. Així, en només vuit anys, s’han perdut gairebé un miler de religiosos, han tancat sis convents de clausura i setanta-set comunitats religioses (Las Provincias, 29 d’abril de 2022).

Amb la mort del papa emèrit Benet XVI, cal que recordem la visió profètica, del jove capellà Joseph Ratzinger, quan el desembre de 1969, ja preveia la disminució dels cristians al si de l’Església. L’aleshores jove teòleg Ratzinger, va fer unes conferències radiofòniques, que més tard van ser publicades en el llibre, “Fe i futur”. Al final del seu llibre, Ratzinger es feia la pregunta sobre com seria l’Església de l’any 2000. I Ratzinger es responia a sí mateix així: “De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més petita i haurà de recomençar gairebé des del principi”. Ratzinger afegia encara, en relació al futur de l’Església: “Ja no serà capaç d’habitar en molts edificis que havia construït en temps de prosperitat”, com podem veure pel que fa a la reducció dels centres de culte a Catalunya,“ja que el nombre dels seus fidels,disminuirà” i per això “perdrà també gran part dels privilegis socials”.

Lluny de caure en un cert pessimisme, Razinger deia que, “no obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria, allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri”. 

Ratzinger, el futur cardenal i bisbe de Roma, deia l’any 1969, que l’Església, “quan passi la prova, es convertirà en una Església més simplificada”, per tornar“a començar de nou en petits grups, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència”, convertint-se en una Església “pobra”, que serà “l’Església dels humils”.

Ratzinger deia també que l’Església en el futur seria “més espiritual”, i “que no se apropiarà un mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta”, com va passar amb l’Església espanyola durant el nacionalcatolicisme.

Ratzinger deia també que els homes “descobriran en el petit ramat de creients, com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret”.

Ratzinger, que va encertar el futur de les comunitats cristianes, com ho podem comprovar actualment, deia que l’Església es convertiria “en una Església dels més petits”. I encara, Ratzinger deia que l’Església s’enfrontaria “a temps molt difícils, amb convulsions terrible”. Però al final “quedarà l’Església de la fe”, que serà vista “com la llar de l’home, on sempre es troba la vida i l’esperança, més enllà de la mort”.

Els cristians hem de viure el present i el futur amb esperança i recordar que el Regne de Déu, Jesús el va comparar a un gra de mostassa, la més petita de les llavors. No el va comparar amb un roure ni amb un castanyer. Per això mirem el present i el futur de l’Església amb confiança, sabent que la nostra força ens ve del Senyor.