Els vincles d’Osona amb Ucraïna són especialment estrets. Des de l’any 1996 cada estiu són acollits nens i nenes de la zona més propera a l’antiga central nuclear de Txernòbil en unes estades terapèutiques per reduir la radiació del seu cos

Europa torna a estar en guerra. Rússia va iniciar una invasió militar a Ucraïna aquest dijous passat de matinada, i això voldrà dir un terrabastall de conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i mediambientals difícils de calcular. La guerra que ara enfronta Rússia i Ucraïna malmet tots els esforços de construcció de pau que s’han estat fent a la mateixa Ucraïna, a Europa i arreu del món en les últimes dècades. Encara és ben viu en el record el que es va patir en la guerra de Bòsnia i quan encara fumeja l’estrèpit de les guerres d’Iraq, Síria o Afganistan, les hostilitats militars russes han tallat les ales a la via diplomàtica, el diàleg i el consens com a solució en les relacions internacionals. Ara tornen els temps d’amics i enemics, tornen un temps foscos i de forma inoportuna quan tot el planeta començava a sortir d’una pandèmia global sense precedents i quan l’atenció de la comunitat mundial s’havia de dedicar a l’emergència climàtica i a la lluita contra les desigualtats econòmiques. Guerra vol dir endarreriment, vol dir víctimes, vol dir dolor. Només els indecents i sense escrúpols poden defensar una guerra.

Des d’Osona i el Ripollès, pot semblar que la guerra engegada per Rússia a Ucraïna quedi molt lluny, que sigui un afer distant que omple diaris, ràdios i televisions. Res més equivocat. Organitzacions com la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya defensen que si es construeixen respostes amb la comunitat local s’aconsegueix un món més just a escala global. Les mobilitzacions i les iniciatives solidàries amb les víctimes de la guerra de Bòsnia entre el 1992 i el 1995, les protestes al carrer del “No a la Guerra” d’Iraq dels anys 2002 o 2003 o les iniciatives a favor dels refugiats de Síria o l’Afganistan han estat respostes ben locals de la ciutadania contra el desastre que escampen les armes. Els vincles d’Osona amb Ucraïna són especialment estrets. Des de l’any 1996 cada estiu són acollits nens i nenes de la zona més propera a l’antiga central nuclear de Txernòbil en unes estades terapèutiques per reduir la radiació del seu cos. Per això, es viu amb molta preocupació el que està passant els darrers dies. Als plens municipals, als centres de treball, a les escoles, al món associatiu, als mitjans de comunicació, cal exigir que s’aturin les armes i que es protegeixi la població civil a Ucraïna i Rússia. Una guerra mai no pot ser una opció per a res, tinguem-ho clar tothom d’entrada.