M’ho he passat molt bé, en aquestes eleccions del Barça. Segurament perquè les anteriors campanyes a la presidència blaugrana m’havien fet bola

M’ho he passat molt bé, en aquestes eleccions del Barça. Segurament perquè les anteriors campanyes a la presidència blaugrana m’havien fet bola. M’ha encantat veure Laporta dalt d’un tractor després d’un acte de campanya a Mollerussa fent sonar el clàxon i cridant “Barça!”. M’ha encantat veure un Víctor Font diferent: a l’atac i collant el president en els debats que s’han fet. M’ha encantat que alguns jugadors, com Lamine Yamal, i l’entrenador, Hansi Flick, s’hagin posicionat a favor de Laporta. I que Font ho hagi criticat. M’ha agradat que Xavi hi hagi dit la seva, també, en l’entrevista a La Vanguardia. I veure en Jan passejar per Mercabarna saludant i xerrant amb els majoristes de fruita i verdura i cantant l’himne del Barça. I m’ha agradat en Víctor confrontant-lo en algunes de les decisions econòmiques preses durant l’últim mandat. També he rigut. I molt. Sobretot, amb en Jan. A Mercabarna hi ha un altre moment gloriós. Envoltat de toros mecànics, Laporta hi puja i entre crits d’eufòria i amb la gent entonant el clàssic “boti, boti, boti, madridista el qui no boti!”, diu, amb gràcia: “Que no em carregui el d’El Chiringuito”, en referència al periodista del programa que els acompanyava. I he rigut amb Laporta fent macarrons. I, al mateix restaurant, amb Lo Pau de Ponts cantant-li la ranxera Me gustas mucho, amb la lletra adaptada per a ell: “La cosa estava ben fotuda, la situació era perduda i anàvem pel pedregar. Ve el paio amb molta empenta, amb energia i amb mà ferma, el club ha fet reviscolar. Ens ha retornat l’alegria, canta i balla tot el dia i ara està tot ben content. Mai t’agrairem prou que ens hagis tret del pou i hagis tingut collons de fer el camp nou.” Una performance divertida. Com l’esclat de joia quan el dia de les eleccions TV3 mostra l’enquesta feta als socis i sòcies a peu d’urna amb un incontestable 70 a 30 per a Laporta i ell es posa a ballar: “Lamine Yamal, cada día te quiero más...” que van popularitzar els Estopa. El ball ja és viral. Com el crit posterior: “Menys powerpoints i més macarrons! I, ara, tots al Luz de Gas!” I dic que m’ho he passat bé perquè, en aquest món tan boig i convuls, va bé una mica de confrontació desenfadada. I perquè en aquest país narcotitzat per la por postprocés i en el qual s’imposa allò que no molesta, el silenci còmplice i còmode, aquest parell de candidats ens han ofert una campanya prou divertida i amb una dosi potent de nervi i mala llet. Segurament, el que, de fa temps, necessita aquest país, que sembla que només pugui respirar a través d’una institució com el Barça. Ara mateix, la més lliure.

M’ho he passat molt bé, en aquestes eleccions del Barça. Segurament perquè les anteriors campanyes a la presidència blaugrana m’havien fet bola

Una mica de nervi i mala llet