Quan es recorre el país no n'hi ha prou de recollir problemes concrets per buscar-hi solucions immediates com qui va al súper amb la llista de la compra

L'encara alcaldessa de Vic, Anna Erra, és la nova presidenta del Parlament. Al discurs d'investidura, després de recordar el seu origen vigatà i osonenc, i malgrat que el Parlament estigui físicament a Barcelona, va assumir el compromís de recórrer el país per escoltar-ne problemes i sensibilitats. És una manera de combatre la idea que les decisions es prenen només des de la capital i des d’una visió massa centralista. Erra, que representa la vocació municipalista de Junts, té l’oportunitat de corregir-ho. I ganes de fer-ho. Això és bo. Ara bé, recórrer el país, el territori, que massa sovint en diuen, ha de ser una mica més que anar a passeig. Primer, perquè el concepte de territori, com explicava Jordi Grau a El Punt Avui, s'ha instal·lat de forma acrítica a la terminologia política i periodística. Manllevant una tesi de la periodista Magda Gregori, Grau defensa que és un terme artificiós per diferenciar el que passa a la capital del que té lloc a la resta del país. No hauria de ser així. Ser de comarques és una manera de mirar. Tenir una altra perspectiva. Per entendre-la cal submergir-s'hi i, per tant, trepitjar el país. Ara bé, no n'hi ha prou de recollir problemes concrets per donar-hi solucions immediates com qui va al súper amb la llista de la compra. Bàsicament, perquè l'autèntica palanca de canvi són els pressupostos. No només els que s'aproven al Parlament -són intencions-, sinó els que efectivament es liquiden. Aquest viatge, entre l'aprovació i la liquidació, és la diferència entre el que es vol fer i el que s'ha fet. La transformació sempre ve pel que es fa. Que els serveis sanitaris estiguin adequadament finançats, que la inversió pública tingui correlació amb les necessitats reals de les comarques -el pes demogràfic no pot ser el factor prioritari de repartiment- i que es projecti una mirada llarga sobre el paper de la Catalunya interior en el conjunt de Catalunya més enllà de l'arquitectura administrativa que s'acabi aprovant són aspectes a tenir presents. Aquests són reptes de la política i, per tant, també de la nova presidenta del Parlament. La resta està bé per entretenir-se, però no és transcendent. En els anys d'esplendor convergent, de visites a comarques qui en feia sovint era el president de la Generalitat, Jordi Pujol. No se li podia negar un profund coneixement del país, però, a vegades, la seva espontaneiïtat feia que algun acte tingués un aire de xarlotada. En un a Vallfogona, l'any 1992, va desembarcar al poble sense saber ben bé què hi anava a fer. i, només d'arribar, com explicava Jaume Espuny en una crònica publicada a EL 9 NOU, va preguntar a l’alcalde, Pere Mallarach: ‘Què s’ha d’inaugurar?’. Inauguraven un casal, però hauria pogut inaugurar el que fes falta. I, després, adreçant-se a un veí del poble cara vermell va dir-li: ‘Quantes vaques tens tu?’. No en tenia cap, treballava d’encarregat en una companyia elèctrica. Un sainet.

Quan es recorre el país no n'hi ha prou de recollir problemes concrets per buscar-hi solucions immediates com qui va al súper amb la llista de la compra

Una mica més que anar a passeig