Situar-lo entre el carrer Sant Pere, el passeig Pep Ventura i l’escola Centre serviria per crear un espai i comercial diferent amb personalitat pròpia

Després de tants anys de veure la degradació del Mercat Municipal de Vic, sembla que la majoria dels grups polítics han assumit que cal actuar i resoldre aquest tema. Entra dins la lògica. Sols cal voltar una mica per petites i mitjanes ciutats europees per veure quins mercats més interessants –quina sana enveja!– i, no cal dir, els exemplars modernistes de l’Eixample Cerdà que fa més de cent anys que funcionen perfectament, degudament reformats, per adaptar-los a les necessitats actuals. Tots els bons edificis sempre tenen la capacitat de ser adaptats. Veient-lo, t’adones que el nostre mercat no podia funcionar de cap de les maneres, va ser un error inicial tant d’emplaçament com de projecte, i, sobretot, conceptual amb el funcionament més irracional impossible, amb un resultat conegut per tothom, degradació agònica fins que l’Ajuntament ha resolt el contracte. I massa que ha tardat. Hi ha arquitectes que creuen que és un edifici d’estil brutalista que cal conservar i ja s’han fet avantprojectes de reforma des de l’Ajuntament. Partint de la base de la voluntat política que cal fer un bon Mercat Municipal, personalment, però, soc de l’opinió que el Col·legi d’Arquitectes hauria d’obrir un debat amb dos eixos principals. En primer lloc, sobre si l’emplaçament actual és el més adient per mantenir el Mercat Municipal, amb tots els condicionants actuals d’accessibilitat, mobilitat i entorn. Crec que no. I, en segon lloc, si val la pena restaurar-condicionar aquest edifici amb tot el que representa una reforma compositiva, funcional, constructiva-estructural, instal·lacions i integració amb l’entorn. Els que ens hem dedicat a rehabilitar i restaurar ja sabem que rehabilitar pot sortir més car que fer-lo nou, sobretot considerant les preexistències com el malbaratament del reduït espai, la irregularitat de parcel·la amb el seu conseqüent desaprofitament, sobretot el subsol, que és un factor importantíssim en un Mercat Municipal. Jo considero que no ens podem permetre un altre error com el primer. Per tot el que he exposat anteriorment, no puc deixar de donar-ne l’opinió. Mantinc el meu criteri com vaig fer a les al·legacions al POUM i que aquí reitero. No cal insistir en la teoria urbanística, atès que està demostrat que les inversions i les dotacions són el recurs més eficient per desenvolupar equilibradament una ciutat, i Vic ho està fent: L’Atlàntida, la Facultat de Medicina a prop de l’Hospital Universitari de Vic (a Can Bauman), la Biblioteca Pilarin Bayés... Aquesta és la línia a seguir. Cal continuar així, i si volem que el Mèder actuï com a element vertebrador de la ciutat, hi hem d’insistir, i el Mercat Municipal pot ser una bona oportunitat. M’explicaré: tots sabem les dificultats de regenerar el teixit urbà sobretot els barris més envellits, però essent coherent amb les mateixes determinacions del POUM, restringir el sòl urbà per ocupar els grans buits, i com proposava a les al·legacions, s’hauria de fer un valent Pla director de reforma urbana (PMU), que agafi un ampli sector, des de l’Hospital de la Santa Creu fins a la Biblioteca Pilarin Bayés, o sigui un eix d’equipament a equipament, que faci més permeable la ciutat. Aquest pla sens dubte podria resoldre la ubicació del mercat, entre el carrer Sant Pere, el passeig Pep Ventura, el passatge Gregal i l’escola Centre. Probablement aquest és l’únic espai cèntric que resta, atès que agafant el compàs amb un radi de 1.000 metres inclou el gruix més important de la població de la ciutat, considerant els 10 minuts a peu. És un espai ampli i obert que permet fer una bona accessibilitat. Quan escric aquestes ratlles no puc evitar pensar en els innombrables mercats europeus cèntrics, però oberts a amplis espais, sigui plaça, passeig, riu, canal i el més important, plens de vida i irradiant activitat econòmica... Evidentment, caldria fer una gran plaça integrada sobre el Mèder tot ampliant el pont del passeig de la Generalitat juntament amb el passeig Pep Ventura, Prat de la Riera i carrer Lluís Vila d’Abadal i davant de la biblioteca. Aquest gran espai urbà hauria de ser la ròtula de regeneració urbana del sector. En tota important actuació urbanística cal ser objectiu, valent i decidit. D’aquesta forma aconseguim que aquesta potent ròtula situada just a la intersecció amb el parc fluvial del Mèder actuï com a element articulador que uneixi d’una vegada per totes el sempre marginat sud amb el nord. La magnífica biblioteca ens demana un important espai públic, absolutament necessari per als dos equipaments –cultura i gastronomia– que responguin al seu nivell i el que necessita la ciutat. També suposaria obrir la part dels darreres del Vell Raval, amb la muralla del morbo, al riu per impulsar la regeneració de tot l’entorn del barri del carrer Sant Pere i potenciar la utilització del Prat de la Riera actualment desaprofitat donant continuïtat al parc fluvial. El rosari de dotacions al costat del parc lineal del Mèder ho faran possible. I finalment, equilibrar la ciutat, que és l’objectiu de tots i del mateix POUM, utilitzant els buits existents, per tant, no en modifica les determinacions. És una necessitat del tot imprescindible crear una nova centralitat al mig de la ciutat (gairebé el centre de gravetat residencial), sigui per evitar, o si més no reduir, la centrifugació dels supermercats als polígons, impulsant un entorn comercial diferent amb personalitat pròpia potent, de proximitat, cèntrica, reduint considerablement tot el que implica referent també a la mobilitat. El mercat en aquest emplaçament actuaria com a vertader Mercat Municipal. Ha de ser el revulsiu integrador, fent possible un mercat modern de barreja de ciutadans lliures, permetre la socialització d’una societat cada vegada més mestissa i interracial, que s’ha de reflectir en els costums, els productes i la vida culinària. Jo en diria una espècie culi-ecunemisme o d’ecunemisme alimentari. Sempre lligat a l’horticultura pròxima. És evident que es tracta d’una proposta de reforma urbana ambiciosa. Considero que la ciutat es mereix i necessita una mirada llarga, i amb una bona gestió urbanística, considerant les diferents plusvàlues dels terrenys, amb la potencialitat que té el terreny net del mercat actual sense cap dubte pot ajudar a fer viable l’actuació, amb unes equilibrades i justes compensacions a totes les parts afectades. El debat que suggereixo hauria d’anar enfocat també a la convocatòria d’un concurs públic d’idees, que s’hauria de fer en dues parts. Una, el pla director del sector o figura de planejament equivalent que agilitzi el tràmit de la reforma urbana. Paral·lelament, per agilitzar, fer un concurs de bases simples estrictament per a l’edifici del mercat. L’èxit està garantit. Només cal recordar el concurs de L’Atlàntida i el de la biblioteca. Tots dos amb uns resultats immillorables. Em donaré per satisfet si s’aconsegueix remoure una mica el debat urbanístic al respecte, i també ens podrem preguntar per què costa tant en el disseny de l’urbanisme actual fer espais interessants articulats per edificis públics? A la magnífica biblioteca i quan tens l’espai del Prat de la Riera no hi fas l’edifici públic? Espero que no hàgim de demanar a la intel·ligència artificial (IA) que ens ho resolgui.

Situar-lo entre el carrer Sant Pere, el passeig Pep Ventura i l’escola Centre serviria per crear un espai i comercial diferent amb personalitat pròpia

Una nova ubicació per al mercat de Vic