Des de l'administració podem facilitar eines i avalar solucions, però cal que els ramaders s'impliquin a trobar una solució a la gestió de les deteccions ramaderes

Osona, així com altres territoris de Catalunya, té un alt nivell d’especialització en producció ramadera i en la indústria agroalimentària. És evident que aquest sector ha generat un impacte social i econòmic positiu per Catalunya i ha permès crear llocs de treball, especialment en zones rurals. Però també és cert que ha generat un alt impacte ambiental, a causa, sobretot, de la intensificació dels processos productius i de la gestió dels subproductes i residus que es generen, entre ells, les dejeccions ramaderes. Aquest impacte ambiental ha afectat les aigües, subterrànies i superficials, els sols i l’aire, i és un factor més d’acceleració de canvi climàtic. Un clar indicador d’aquest impacte és que actualment a Osona se supera el llindar de concentració de nitrats per aigües potables aproximadament a la meitat de les fonts de la comarca. Això ha de canviar. Sent conscients d’aquesta realitat, des del Consell Comarcal d’Osona, juntament amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i Creacció, a finals del 2015 vam impulsar la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona amb l’objectiu que fos una eina del territori i un espai de consens i entesa per impulsar estratègies que permetessin trobar solucions efectives. Un fet molt destacat per implantar aquestes solucions ha estat la publicació del Decret 153/2019, el juliol de fa dos anys. Un decret necessari, que feia anys que se’n parlava molt però que no es tramitava. Creiem, sincerament, que no rebé l’impuls necessari fins l’arribada de la consellera Meritxell Serret al govern de la Generalitat. I que finalment fou publicat amb la consellera actual, Teresa Jordà. Aquest decret estableix la correcta gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes per tal de controlar la qualitat de l’aire, dels sòls i de les aigües subterrànies. En territoris com Osona, aquest decret representa un repte evident pel sector ramader. Per això des del Consell Comarcal, a través de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, pretenem facilitar eines al sector ramader per tal que assoleixi els nivells de sostenibilitat exigits. Aquest acompanyament inclou la formació, com la jornada tècnica que vam organitzar el passat 20 d’octubre sobre l’aplicació del decret a Osona. El correcte desplegament d’aquest decret esdevé una oportunitat per millorar la qualitat de vida de la gent i la qualitat del medi ambient dels territoris més afectats. És per aquest motiu que des del Consell Comarcal d’Osona ja hem demanat al nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya que faciliti la seva aplicació i el desplegui en la seva totalitat. Un compromís que ja tenim per part del departament, que té planificades diverses mesures per fer-lo complir. Entre altres, augmentar els controls per assegurar la correcta aplicació del decret a tot el territori català. Aquest decret també persegueix promocionar la fertilització orgànica i l’exportació de nutrients, impulsar l’ús de noves tecnologies per una major eficiència, assegurar una major traçabilitat i control de la gestió de les dejeccions ramaderes al camp i limitar l’increment de bestiar en zones vulnerables. En efecte: pel que fa a aquest últim punt, el juliol passat vam poder comprovar que, tal com havia informat el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s’aplicaria una moratòria que impediria ampliar i construir noves granges en zones vulnerables si els paràmetres ambientals no milloraven. I així va ser: el sector no pot créixer en zones vulnerables durant els propers quatre anys. Però el decret va molt més enllà de la moratòria. Encara hi ha molts reptes a assolir per part del sector, i per això és necessari que els ramaders s’impliquin activament a trobar una solució a la correcta gestió de les dejeccions ramaderes que generen. Des de l’administració els podem facilitar eines i avalar solucions, però ha de ser el mateix sector qui trobi una solució. A Osona tenim empreses punteres en tecnologies ambientals; un centre tecnològic, com ho és el Centre Beta de la UVic-UCC, referent internacional en la gestió i valorització de residus orgànics; l’administració local fermament implicada i compromesa a donar suport al sector perquè aquest sigui més sostenible, i, finalment, els ramaders, cada cop més conscients de la problemàtica ambiental i més disposats a cercar una solució. Hem d’aprofitar, doncs, aquest ecosistema per tal que Osona sigui un referent en bioeconomia circular i en sostenibilitat del sector ramader. Queda molt camí per recórrer, però tenim les forces per fer-ho possible.

Des de l'administració podem facilitar eines i avalar solucions, però cal que els ramaders s'impliquin a trobar una solució a la gestió de les deteccions ramaderes

Una oportunitat per resoldre la contaminació de les aigües