A la balança del lèxic 'càncer' aniria al plat de les paraules lletges perquè és un problema, però Osona contra el càncer aniria al de les paraules maques perquè busca una solució

De paraules lletges no n'hi ha. Les paraules, totes, tenen un què. A vegades, que siguin lletges o maques depèn de qui les diu. De totes maneres, les més lletges segurament són les que remeten a problemes i les més maques, a solucions. La paraula càncer on la col·locaríem? Coincidirem que a la balança del lèxic aniria al plat de les paraules lletges perquè és un problema, però Osona contra el Càncer, en canvi, aniria al de les paraules maques perquè busca una solució. I és que aquesta associació, que l'any passat va complir el 25è aniversari, en un quart de segle ha recaptat més de 5 milions d’euros per millorar l'atenció als pacients oncològics i a les seves famílies. La presidenta d'Osona contra el Càncer, Cristina Herrera, ha estat guardonada pels lectors d'EL 9 NOU amb el Premi Osonenc de l'Any. Una dona valenta, la Cristina. Al capdavant d'una legió de dones -la immensa majoria són voluntàries- va agafar el relleu de Montserrat Freixer, la primera presidenta. L'objectiu de l'associació, abans i ara, no hauria de ser recaptar més diners, sinó haver-ne de recollir cada vegada menys. Voldria dir que el que ara és útil hauria deixat de ser necessari. És a dir, que la medicina haurà trobat la solució al càncer. L'entitat, per tant, hi hauria d'haver un dia que no tingués sentit d'existir. L'objectiu, en el fons, hauria de ser desaparèixer. De moment, no estem aquí. Però avancem. A Osona, cada any es diagnostiquen uns 700 càncers. De fet, un de cada dos homes i una de cada tres dones en tindrà un al llarg de la vida. El doctor Josep Tabernero, una eminència de l'oncologia, s'ho mira en sentit positiu: es detecten més càncers, però també se'n curen més. Tenim més informació, la medicina millora i tots som conscients de què ajuda i què no. Tabac, alcohol i dieta inadequada són factors de risc. Ho comentem a vegades amb un metge 'conyón', ara amic, amb qui ens vam descobrir a la consulta. El primer dia que em visitava, preguntant-me pels hàbits de salut em va demanar si fumava, vaig dir que no; si bebia, vaig dir que no, i si prenia cafè i vaig dir que no. Va aixecar la vista de la fitxa, em va mirar per sobre les ulleres i em va dir: "Joder, macho, que mierda vida llevas". Potser tenia raó. La situació, còmica, va donar peu a reflexionar sobre la diferència entre fer anys i viure els anys perquè, encara que sembli igual, és diferent. I per això, quan donem voltes a temes per buscar-hi solucions -també parlem del conflicte al tram del Danubi entre Gabcikovo i Nagymaros, de la hipotètica desaparició dels anells de Saturn o dels embussos a la C-17 a la Pascual- sempre anem a parar a Pau Donés, el malaguanyat líder de Jarabe de Palo, que, després que li diagnostiquessin càncer, va viure la malaltia sabent que no la sobreviuria. Però amb actitud: "El càncer em matarà, però no em prendrà la vida", va reflexionar en una entrevista a 'El Periódico'. Dempeus. Un dia el càncer deixarà de ser una paraula lletja. Segur.

A la balança del lèxic 'càncer' aniria al plat de les paraules lletges perquè és un problema, però Osona contra el càncer aniria al de les paraules maques perquè busca una solució

Una paraula lletja