Vindràs a la festa del meu aniversari? Vaig dir que sí! Era en un àtic davant d’un mur lateral de la presó Model, a l’altra vorera del carrer. Una terrassa esplèndida, una taula ben parada i una vista panoràmica, però si miraves cap a baix et deprimies ràpidament. Els amfitrions em van dir que sempre miraven el cel i ja estaven habituats als sorolls, les sirenes policials i els conflictes de la Model. El sopar va ser generós i la música ballable. Tothom es va…